Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pastís. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pastís. Mostrar tots els missatges

dimecres, 1 de maig de 2013

MARBLE CAKE


Fem un cafè? 

Diuen que un cafè és l’assegurança que els propers cinc minuts valdran la pena. Però analitzem que hi ha darrere d’aquesta proposta.

El cafè s’ha convertit en un espai de socialització i confraternització. Quan preguntem algú si vol fer un cafè, l’estem instant a molt més que a preparar un infusió de cafè amb aigua calenta o a tirar una monedeta a una màquina dispensadora… En realitat l’estem convidant a socialitzar amb nosaltres. I de fet, què fem en una cafeteria? No tant sols prendre cafè, oi? S’hi couen moltes coses tot desfent el sucre del tallat. 

Fer un cafè permet intercanviar informació social, i això no és gens negatiu per l’espècie i per la comunitat, em refereixo a aquesta activitat que tenim catalogada com negativa i que hem  batejat com fer safareig o xafardejar. Aquesta activitat és innata en l’espècie i sobretot en la femella, permet estar al corrent de les activitats dels membres d’una comunitat determinada i això sempre crea vincle. Una de les teories sobre l’origen del llenguatge en l’ homo sapiens sapiens diu que va sorgir per la necessitat que tenien les dones de xafardejar sobre els homes mentre es desparassitaven, era com anar a la perruqueria! Què hi fan les femelles allà? Exacte, intercanviar informació social. Saps que tal s’ha casat... Menganito s’ha comprat un cotxe nou... Fulanito ha acabat la carrera i ha marxat a l’estranger... Tal ha trobat parella i tal estar embarassada!

Els mascles són molt menys actius en aquesta activitat. Les seves preocupacions van més encarades a emfatitzar la seva força social, el seu lideratge, ja sigui amb els diners, la feina, el cotxe, l’esport, el que abans  significava mostrar les seves qualitats en la caça i aconseguir la femella més fèrtil, ja no tant per procrear l’espècie, sinó per fer palesa la seva superioritat davant dels altres mascles, però en fi, algú ha de vetllar per la unió de la comunitat, no? 
Imagineu si n’és de socialitzador el cafè que el seu consum ha estat prohibit a molts indrets al llarg de la història, tancant forçadament cafeteries, ja que el cafè podia ocasionar intercanvis intel•lectuals perillosos per l’estat entre els seus consumidors. Al món islàmic durant molts anys va ser considerat una droga, i a Turquia es deia que si un home no proporcionava suficient cafè a la seva esposa, aquesta podria  divorciar-se.

A vegades “quedem per fer el cafè” i no prenem cafè sinó altres begudes. Moltes vegades l’acompanyem amb alguna cosa dolça. Quedar per fer el cafè ja comporta aquesta consigna: no és obligatori fer el cafè manualment i personalment i tampoc prendre cafè sol, sinó que al seu voltant s’hi despleguen un munt de possibilitats. Jo no concebo un cafè de mitja tarda sense una mos dolcet, ja sigui un tallet de coca casolana o un quadrat de xocolata.

Avui us porto un  marble cake, si home sí, un pa de pessic d’aquells de marbre. Diu  la llegenda que el va batejar així la reina Victoria del Regne Unit quan en un tea time (gran ritual anglès per intercanviar informació social) el cuiner la va sorprendre amb un trosset d’aquest pastís i ella en va veure la semblança amb el marbre de Carrara, que era un mabre italià molt preuat per a fer escultures i altres tipus d’obres d’art. L’essència de les pastes de te consisteix en no ésser mossegades més de dues vegades, és a dir que, o són petites o les tallem petites.


És ideal per: Gent sana com un roure que es vulgui donar un premi. És molt calòric i alt en greixos, preneu-lo per esmorzar o un tall petit per berenar,com si fos un tea time, no més de dues mossegades.
Absteniu-vos: Persones que seguiu una dieta baixa en greixos o sucres, hipertensos, diabètics, hipercolesterolèmics...

Ingredients
-250grm. de mantega
-250grm. sucre
-5 ous
-250grm. farina
-10 cullerades de cacau en pols
-1 cafè sol
-1cullerada de llevat

1.Escalfem la mantega al bany maria o al microones, perquè ens  quedi  més tova.
2.Barregem el sucre amb la mantega.
3.Afegim els ous, la farina i el llevat i remenem bé amb una cullera de fusta.
4.Dividim la massa en dues parts.
5.A una massa li afegim el cacau i a l’altra el cafè.
6.En un motlle allargat, prèviament enfarinat, hi afegim la massa de cacau i a sobre la de cafè.
7. Amb un pal de broqueta llarg o unes agulles de fer punt, punxem la massa i realitzem moviment circulars de baix cap a dalt, per tal que es barregin lleugerament les dues masses i agafin l’aspecte de marbre.
8.Fornegem a 180ºC només a baix durant 50 minuts.





Dels errors també s’aprèn:
-Mai margarina, sempre mantega.
-La primera vegada se sol ser massa prudent amb la tasca de remenar per barrejar les dues masses, a poc a poc, et converteixes en un aficionat a les formes.
-Es pot dipositar les masses en el motlle de forma alterna, cacau-cafè, cacau-cafè... Recordeu que és millor la de cacau a baix, ja que és més densa.
-Podeu modificar els sabors, la típica marble cake, és de vainilla i cacau i s’acompanya amb un bocí de nata muntada.






dijous, 28 de febrer de 2013

PA DE PESSIC DE CANYELLA


Diuen que les embarassades no necessiten posar llevat quan fan un pa de pessic, fan créixer els pastissos igual que creix el fill dins seu!

No en tinc dades empíriques d’aquest fet, però qui sap?  Sempre puc demanar-li a la Susana i a la futura Júlia que m’ho demostrin!

De supersticions populars sobre les embarassades n’hi ha cabassos plens. Són aquest tipus de creences que estan divorciades de la ciència i no passen pel sedàs de la comprovació empírica. Creixen en places, cafeteries i ara fins i tot per la xarxa, i demostren que el boca-orella-boca és una eina de comunicació de capacitats gegantines.
 A ulls del científics empedreïts moltes supersticions són fruit de no disposar del coneixement exacte sobre fenòmens del món i fer-ne explicacions sovint extretes d’una “estadística” mal emprada.

A casa nostra aquestes són les trending topic, o allò que una embarassada està més cansada d’escoltar:


-La forma de la panxa és un auguri del sexe de l’infant. Si tens la panxa punxeguda i alta serà un nen (no sé que diria Freud d’aquest afirmació!) i si la tens rodoneta i baixa serà una nena.
            Podríem dir que la forma de la panxa es correspon amb la forma de la dona, és a dir, és més probable que una noia prima tingui una panxa més punxeguda, contràriament una noia més grassa tindrà una panxa més rodona. També és cert que a mesura que s’aproximarà la data del part la panxa va baixant ja que la criatura es va col·locant al seu lloc. Es recomana tenir la pell de tot el cos i en especial la pell de l’abdomen ben hidratada ja que durant l’embaràs triplicarà les seves dimensions. No és una qüestió de bellesa sinó de salut. La pell ens protegeix de tota agressió externa i cal mantenir-la en condicions òptimes!


-Si durant el final de l’embaràs es tenen refluxos gàstrics o cremors serà una nena ja que són els cabells que pugen per l’esòfag.
            El fetus no resideix a l’estómac durant l’embaràs sinó a la matriu, per tant és impossible que els cabells de la nena pugin per l’esòfag. Durant els últims mesos de l’embaràs hi ha una recol·locació dels òrgans de la mare. El fetus es fa gran i ocupa molt d’espai això fa que empenyi els òrgans cap a munt i en el cas de l’estómac ocasiona la molesta pirosis o cremor gàstrica. Es recomana menjar poc i sovint amb àpats lleugers, evitar aliments amb excés de greix i acidesa i disminuir la ingesta d’espècies i cafè. Fer la digestió abans de estirar-se al llit o en cas contrari incorporar el capçal del llit.


-Si la mare no menja allò que desitja el nen sortirà amb una taca a la pell.
            Les necessitats nutritives d’una dona embarassada són diferents a les de les altres dones i van variant durant la gestació. Això fa que els vinguin més de gust alguns aliments que altres. En principi, aquest fet no té res a veure amb la pigmentació de la pell del nadó. Les taques de naixement o també anomenades desitjos (per aquesta creença), no són causades per l’alimentació de la mare, solen ser  malformacions vasculars o de pigmentació. Es recomana porta una dieta variada però en cap cas abusiva.


-Mantenir relacions sexuals amb penetració es nociu pel fetus.
            Anatòmicament és impossible que mitjançant el coit s’arribi a “molestar” el fetus a més a més aquest està protegit per un tap mucós  que es troba  al coll de la matriu, evitant la comunicació entre  aquesta i la vagina. L’únic cas en el que es desaconsella mantenir relacions sexuals és quan hi ha perill d’avortament. Sinó es dóna aquest cas el fet de mantenir l’activitat sexual potser positiu per conservar el to muscular de la vagina i no cal dir-ho, per crear vincle afectiu entre els futurs pares.


-En lluna plena hi ha més parts.
        El treball de part és la culminació de la gestació, quan el nadó surt de la matriu de la mare. Consta de tres fases: dilatació, expulsió i deslliurament. Tot això ve patrocinat per les hormones que són, podríem dir, les impulsores de tot aquest procés. La mitologia de la lluna que creu que la lluna influeix en múltiples esferes de la vida humana a la terra (la concepció, la dieta...) defensa que aquesta té un paper rellevant en els parts. Tots sabem que la lluna és la causant de les onades del mar, doncs bé, es creu que la lluna plena té poder per “agitar” el líquid amniòtic i d’aquest manera iniciar el treball de part.


-Diuen que la canyella provoca el part i ajuda a contraure la matriu. Superstició o coneixement de fitoteràpia?

PA DE PESSIC DE CANYELLA

Sense arròs no hi ha paella , sense enciam no hi ha amanida i sense farina no hi ha pa de pessic. Però sempre podem fer fideuà, amanida de llegums o pa de pessic amb galetes. La falta de recursos augmenta la creativitat humana. Aquests és un dels motius per el qual el nostre cognom és Sapiens Sapiens.


És ideal per: Persones amb la síndrome de Peter Pan. La canyella és un dels antioxidants més poderosos que existeix. Si patiu infeccions d’orina o infecció per candides de manera periòdica  l’oli de canyella té efectes antibacterians i antifúngics. Persones que sou de mal digerir, la canyella té efectes sobre la dispèpsia (mal estar digestiu) i la flatulència.

Absteniu-vos: La canyella en principi no està contraindicada per  a ningú (sempre podem dubtar de les embarassades, però no hi ha dades empíriques). El pa de pessic es desaconsella per a diabètics. Intolerants a la lactosa podeu canviar la llet per la vostra aliada, la llet lliure de lactosa, en principi aquestes galetes no porten lactosa, tot i això cal revisar-ho.


Ingredients:
200 grm. galetes de canyella tipus napolitalana
4 ous
100 ml. d’oli de gira-sol
150 grm. de sucre
100 ml. de llet de soja de vainilla o batut de vainilla
1 sobre de llevat
1 cullerada de canyella en pols
1 sobre de sucre de vainilla

1. Triturem les galetes ben petites fins que queden de la textura de la farina (podeu ajudar-vos d’una picadora o una mà de morter).
2. Batem els ous.
3. Incorporem  gradualment als ous batuts, el sucre, l’oli, la llet, la farina de galetes napolitanes, la  canyella, el sucre de vainilla i per últim el llevat.
4. Remenem fins a obtenir una massa uniforme.
5. Passem pel forn en un motlle prèviament enfarinat a 180ºC de baix, fins que sigui cuit.




Dels errors també s’aprèn:
-Qualsevol batut de vainilla us pot ser útil, habitualment al costat del popular cacaolat s’hi troben batuts en tetra brick petit.
-El sucre de vainilla el venen en sobres o en pots  semblants als de les espècies. Si sou fans de la vainilla  quan el descobriu l’utilitzareu per a qualsevol pa de pessic ja que li dóna un toc molt dolcet.
-Tinc una curiosa mania de cobrir els pastissos, ja sigui amb sucre fi, amb cobertures de xocolata blanca o negra,  amb glacejat de formatge... Tinc la sensació que si no els cobreixo queden a mig fer. Però això va al gust del cuiner i penseu que amb les cobertures hi afegim més calories!
-A la recepta del pastís de pastanaga hi trobareu les orientacions bàsiques de cocció de qualsevol pastís.

dimecres, 14 de novembre de 2012

PASTÍS DE PASTANAGA


Crec que és la recepta més adequada per aquests dies, i no perquè sigui tardor, ni perquè sigui temps de pastanagues, sinó perquè els carrers flairen a política i la pastanaga, com ara us explicaré, també. Els carrers dels nostres pobles  i ciutats són plens de  cartells de propaganda electoral. Hi ha anuncis que saturen la publicitat televisiva, i fins i tot, s’escolen a les nostres bústies. Però el que anomenen política, és molt més del que ens pensem. Es tracta d’un fet social que  s’impregna discretament i sense que ens adonem a les nostres vides i transcendeix altres esferes  de la societat, com per exemple la de l’alimentació. La pastanaga és un testimoni d’aquest fet i, a més a més, es constata en dues ocasions històriques ben diferents.

Les primeres notícies que tenim de la pastanaga ens diuen que va ser introduïda a la Península pels àrabs des de Al-Àndalus, tot i que no era de color taronja, com les que avui coneixem, sinó que n´hi havia de morades, de blanques, de grogues... Però fou des d’Holanda al S.XVI que van venir les primeres pastanagues de color taronja, fou un invent patriòtic, ja que aquest és el color de la casa reial holandesa.  Holanda, en aquell temps, era el principal país exportador de pastanagues i van aconseguir que mig continent reconegués el color de la seva casa reial quan les consumien: eus aquí una bona publicitat!

Però anys més tard, el 1950, durant  la segona guerra mundial,  la  falta de recursos  va fer augmentar la creativitat de les dones angleses, que van començar a utilitzar la pastanaga, no només per fer-la cuita com a plat de verdures o com a crema per sopar, sinó com a ingredient per a un pastís. Les targes de racionament, no incloïen el sucre així que utilitzaven aquesta verdura com a dolç. A més a més, el govern anglès va donar un bon motiu al poble perquè les consumissin en grans quantitats, i  les va  convertir en un l’aliment  que  tenia molt bona fama entre els més menuts. Resulta que durant la guerra, hi va haver un soldat  aviador que es va fer famós per ser un gran vencedor en les batalles nocturnes contra els alemanys. Certament, l’home era molt bon aviador,  però també disposava d’un radar amb visió nocturna que l’ajudava. El govern d’Anglaterra el va convertir en un heroi (John cat’s-eyes) i per no desvetllar l’existència del radar de visió nocturna,  va fer creure al poble que durant molts anys, la dieta d’aquest soldat havia consistit en un alt consum de pastanagues, que gràcies a l’alt nivell de vitamina A augmentava la visió nocturna. Això va anar fantàstic al govern anglès, ja que  les pastanagues eren un dels pocs aliments que no tenien targetes de racionament i, a més a més, hi havia  constants apagades de llum als carrers foscos i  freds d’Anglaterra.  Naturalment tots els nens somiaven ser aquest soldat i demanaven pastanagues a les seves mares, que moltes vegades els acontentaven amb un carrot cake. El govern mantenia al poble content, tot i les restriccions alimentàries i de llum, perquè aquests disposaven de bons aliments i històries inversemblants.

 Però l’explicació per la qual la pastanaga resulta dolça  és fàcil, és una arrel  com la patata, per tant, té un alt contingut  d’hidrats de carboni que s’emmagatzema quan està enterrada, això significa que cuita de ben segur que té un gustet dolç. A més a més, aquest pastís gaudeix de gran quantitat de nous, un aliment d’alt valor nutritiu.

És ideal per: Nens! Les mares teniu una ocasió d’or per amagar la verdura en forma de dolç per berenar, i potser acaben aconseguint el “superpoder” de la visió nocturna; qui sap...
Certament la pastanaga té vitamina A, que contribueix a la visió nocturna, però hi ha altres aliments que n’aporten amb més quantitat. L’element que potser la fa més famosa és el carotè que ens augmenta la producció de melanina, ens protegeix de les  radiacions solars, i ens dóna aquell color de pell que alguns i algunes tan desitgem.

Absteniu-vos: Si feu una dieta per perdre pes, patiu diabetis, hipertensió o qualsevol malaltia cardiovascular. Aquesta recepta no us convé, però sempre podreu gaudir de la pastanaga en cru sense restriccions. És un aliment molt astringent, per tant, ull si aneu restrets. Si sou celíacs o intolerants a la lactosa el podeu menjar sense el glacejat.

Ingredients:
-35Ogrm. de pastanagues
-100grm. de nous
-250grm. farina
-250grm. sucre roig
-3 ous
-un polsim de canyella
-250ml. d’oli de gira-sol o oli d’oliva suau
-1 sobre de llevat
Glacejat:
-un pot de formatge mascarpone
-100g de sucre en pols

1.Pelem i ratllem les pastanagues i afegim les nous ben picades, la farina, el llevat i la canyella.
2.En un bol barregem el sucre, els ous i l’oli amb unes varetes fins que aconseguim una massa esponjosa.
3.De les dues masses en fem una, fins que quedi una massa ben uniforme.
4. Posem la massa al forn de baix a 180ºC durant aproximadament una hora.
5.Pel glacejat, barregem el formatge mascarpone amb el sucre en pols.
6. Una vegada el pastís estigui fred, el cobrim amb el glacejat i el posem a la nevera.


Dels erros també s’aprèn:
-El punt  de cocció del pastís pot variar segons el forn. Quan punxem un escuradents i surt net, vol dir que ja està cuit. Per evitar que se’ns enganxi el pastís al motllo, cal untar-lo amb mantega i farina o bé utilitzar-ne un de silicona.
-És important no obrir repetidament el forn durant la cocció, sovint ens impacientem i deixant de banda el consum de llum que malbaratem, el pastís no puja bé.
-És un pastís que es guarda a la nevera, preferiblement a la lleixa de dalt de tot, que és la menys freda, d’aquesta manera se’ns conserva el glacejat en bon estat.