Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Magdalenes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Magdalenes. Mostrar tots els missatges

dijous, 30 de maig de 2013

MAGDALENES AMB XOCOLATA

Us ha posseït mai aquell fort desig de menjar xocolata? 
Són vàries les vegades  que treballant he obert la meva taquilla de la feina buscant una teula de xocolata o en el seu defecte he preguntat: -Compis, ningú té xocolata? Amb sort algun amable pacient ens ha obsequiat amb uns bombons… En cas contrari, haig de mantenir aquell estat d’abstinència i apagar la flama del desig amb un cafè. I ara molts de vosaltres esteu pensant en la mítica frase de: la xocolata és el substitut del sexe. Permeteu-me fer una sentència:
-El sexe és insubstituïble! I la xocolata també!
Al que ens volem referir quan dotem a la xocolata de sensacions plaents com el sexe, és a les endorfines, que són uns neurotransmissors que produeixen un estat de benestar i plaer. S’alliberen després de practicar esport, en moments de felicitat i/o nervis, quan mengem aliments dolços o picants, quan tenim un orgasme o durant els mesos de gestació, és el que històricament s’ha anomenat la morfina que produeix el propi cos…
I aquesta produeix addicció, semblantment a la morfina exògena, per això volem repetir, perquè d’alguna manera, som addictes a aquesta sensació de benestar que ens produeix l’alliberament d’endorfines en diferents ocasions.

Els corredors professionals són capaços de córrer tanta estona perquè, quan el cos començar a alliberar endorfines, aquestes actuen “d’analgèsia natural” baixant la sensació de fatiga i els llindars del dolor. Cal anar en compte perquè aquest és el punt on es produeixen lesions importants.

Pel que fa a les embarassades, el tema es força curiós. Resulta que durant la gestació la placenta va excretant un derivat de les endorfines, per tant les gestants, en principi, solen estar sempre contentes i afables, ara bé, durant el part es perd aquesta placenta i també la secreció d'endorfines, (us sona aquell grup social que practica la placentofàgia? Doncs aquí en teniu una raó). Cal dir que en el postpart immediat, s’allibera l’hormona oxitocina que ajuda a la contracció de l’úter, a la secreció de llet, baixa la tensió arterial, els nivells del dolor, crear el vincle afectiu mare-nadó, i el més important, ajuda a superar l’addicció a les endorfines que s’ha creat durant l’embaràs, eus aquí un altre punt positiu per la lactància materna. L'oxitocina és anomenada “hormona de la sociabilitat”, augmenta els vincles entre persones per això puja durant la lactància materna, durant l’enamorament, durant l’activitat sexual... És tot un antídot a la falta d'endorfines! 

Però deixant de banda els runners i les embarassades,  quan necessitem xocolata és  quan inconscientment busquem una situació de plaer, quan estem estressats, preocupats o tensos per quelcom. Sovint també quan ens volem donar un premi, i quina millor manera que alterar l’estat de benestar corporal que estimulant les endorfines amb un tall de xocolata!

Aquestes magdalenes amaguen una petita porció de plaer a l’interior, el millor de tot és fer-les i donar-les a provar fent-se la sueca: -He fet magdalenes de sucre, en vols una? I no us perdeu la cara que fa el tastador quan descobreix que està farcida de trossets de xocolata, se li oloren les endorfines!

És ideal per: Aquells que vulgueu pujar les endorfines durant la mitja part de la feina o durant el berenar amb les amigues. Lactofòbics, podeu canviar la llet per la vostra aliada.

Absteniu-vos: Diabètics i persones que patiu colesterol.

Ingredients:
-2 ous
-150ml de llet
-50grm de mantega
-1 sobre de llevat
-250 grm de farina
-60grm de sucre
-50grm de xocolata negra
-50grm de xocolata blanca


1. Desfem la mantega fins que queda com la textura d’una pomada.
2. Batem els ous, la llet i la mantega.
3. Incorporem la farina, el llevat i el sucre.
4. Tallem la xocolata a daus ben petits i la barregem amb la massa.
5. Emplenem els motlles de magdalena fins a la meitat.
6. Fornegem a 200ºC només a baix durant 20 minuts.



Dels errors també s’aprèn:
-És millor utilitzar motlles de silicona o aquells que són de metall amb 6 forats, d’aquesta manera no agafaran formes estranyes. Habitualment, folro els motlles de silicona amb motlles de paper, perquè són més agradables i més còmodes per emportar.
-La mantega la podeu fondre al bany maria o al microones.
-Podeu utilitzar les xocolata al gust, o segons disposeu a la despensa.
-Ull amb el temps de forn, vigileu-les d’aprop!

dimecres, 13 de març de 2013

MAGDALENES


No oblidaré mai quan a classe de medico-quirúrgica em van explicar què eren i perquè servien les llàgrimes artificials, i és que aquestes dues paraules juntes em van semblar ben estranyes. Amb els anys ja m’hi  he acostumat, a més a més hi ha moltíssima gent que  les utilitza. La sequedat ocular és un dels mals més comuns quan et fas gran  i fins i tot fan cursos per a infermeria sobre la síndrome de l’ull sec! De tota manera sempre em ve al cap la pel•lícula la Taronja mecànica i aquell personatge amb els ulls oberts amb uns separadors oftàlmics…

Plorar serveix per lubricar l’ull però també és una resposta emocional, existeix una connexió entre el conducte lacrimal i la part del cervell que s’encarrega de gestionar les emocions. Poèticament es diu que plorar lubrica l’ànima, és bonic oi? És cert que després de plorar un es sent molt millor i els últims estudis sobre el plor també ho corroboren. Quan plorem alliberem una hormona que fa disminuir la sensació d’estrès i augmentar la sensació de confort.

Els homes ploren menys que les dones: d’una banda per l’educació que rebem i d’altra banda per un motiu purament biològic. Les dones estem condemnades a l’eterna muntanya russa de les nostres hormones que fan que siguem més variables, emocionalment parlant: si ets home no cal que dibuixis aquest somriure maliciós!! També ens fa éssers més empàtics, més socials, més sensibles, més afectuoses…, ja continuarem un altre dia, que aquest tema dona per molt!

Sovint ens sentim malament quan veiem algú que plora, sentim llàstima, impotència o vergonya aliena. La nostra societat és així, instal•lada en l’èxit, els diners, la diversió, la joventut, la salut…, i ens costa mirar cara a cara  els fets del dia a dia com la malaltia, la tristesa, la mort i la vellesa, que les veiem com  signes de debilitat i fracàs. Suposo que  l’educació que rebem no ens prepara per afrontar aquest fets i sovint no tenim les eines per gestionar les emocions que desperta dins nostre veure una persona que plorar o que esta trista i llavors, tirem de tòpics: -No m’agraden els enterraments. –No sé que dir! –No suporto entrar en un hospital! –És que jo no puc!
  
De vegades l’acompanyament i l’escolta activa són les millors armes que podem emprar per ajudar als que ens envolten. Plorar va bé i com deia una professora meva: -Quan toca plorar, s’ha de plorar!  I no s’ha de dir mai: No ploris! Perquè després de plorar aquella persona se sentirà molt millor, segurament no hauran marxat els seus problemes, però els veurà de manera diferent. Aquest també és un mal molt nostre, som materialistes de mena i quan hi ha coses que no tenen solució o no tenen cura, les abandonem o ens amaguem, tot i  que sempre podem fer alguna cosa al respecte. No sempre podrem curar, però sempre podrem cuidar!

Us animo a que ploreu quan toqui i sense vergonya, com una magdalena.
Es veu que Maria Magdalena en gairebé totes les escenes de la bíblia plora, sinó de tristesa d’emoció, però no guanya per kleenex. Per això el nom dels dolços que us explico avui es diuen com ella. Perquè per comprovar si una magdalena és perfecte, s’ha de fer el següent: s’ha de sucar a un got de llet i en treure-la ha de plorar llàgrimes de llet. No s’ha de trencar, ni ha de quedar eixuta, sinó aquest punt entremig… A veure si ho aconseguim!


És ideal per: Energia en estat pur, en format individual, molt més pràctic que un pa de pessic. Sempre podeu amagar-hi fruita a dins, no s’ha de perdre oportunitat de consumir-la.

Absteniu-vos: Diabètics i persones que ja heu començat l’operació biquini. Intolerants a la lactosa, empreu la vostra llet.


Ingredients:
-250grm. farina
-200grm. de sucre
-2 ous
-6 cullerades de llet
-10 cullerades d’oli d’oliva suau
-1/2 sobre de llevat
-Decoració: Un grapat de poma tallada i canyella, o un grapat de tallets de xocolata, o un grapat de panses i nous.

0. Preescalfem el forn 180ºC a baix.
1. Batem els ous i afegim el sucre, la llet i l’oli, fins aconseguir una massa esponjosa.
2. Afegim de mica en mica  la farina i el llevat.
3. Dipositem a sobre una plata per forn, els motlles per les magdalenes.
4. Emplenem cada motlle fins la meitat de massa.
5. Afegim a cada magdalena l’ ingredient que vulguem (poma, xocolata…)
6. Coem a 180ºC a baix durant aproximadament 15 minuts.



Dels errors també s’aprèn:
-Culinàriament parlant, una cullerada sempre és sopera, una culleradeta és la que utilitzem pels postres i en el cas que s’hagi d’utilitzar una cullerada de cafè s’especifica textualment.

-Ull amb el forn, trobar el punt en el tema de les magdalenes és complicat. Una magdalena massa cuita és una desgràcia i massa crua fa escarafalls! Sembla que 15 minuts és poc però és així, tan sols un pensament de forn. Quan les trèiem ens semblen crues però no ho són!

-Jo, normalment, utilitzo motlles de silicona, però si tinc convidats en poso de paper. Són més deformables així que per tal que no em quedin magdalenes allargades, poso el motlle de paper dins del de silicona. Així no agafen mala forma.