Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carn. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carn. Mostrar tots els missatges

dijous, 12 de juny de 2014

PIRULETES DE POLLASTRE AMB KIKOS

Mentre fregeixo les piruletes amb un ull posat al forn, penso en com ha evolucionat el concepte piruleta. Ja no significa únicament un menjar dolç, dur de mastegar i pensat per la canalla.

-Com es diu piruleta en anglès?
Lollipop: Lolly = llengua i Pop = bufetada.
Últimament ho faig molt, és que aquest any passat vaig decidir tornar a estudiar anglès, així que intento almenys un cop al dia reflexionar en anglès, sí i tant! Molts pensareu que estic sonada, tinc una vida interior en anglès, és una manera com una altra de practicar la llengua.

-Per què?
Un dia, dins d’un taxi  a Nova Delhi, em vaig adonar que necessitava millorar el meu anglès, evidentment que em defensava però amb això no en tenia prou. El pobre taxista em feia preguntes i jo contestava amb somriures. El pitjor de tot és que sabia prou anglès per entendre el que em preguntava, però em faltava l’anglès suficient per contestar-li! Ja m’hi havia trobat temps enrere a la feina, és clar que allò bàsic ho sabia dir, però no podia mantenir una conversa, més enllà de fer preguntes bàsiques i donar ordres senzilles. I això s’havia d’acabar.

-Quan?
Durant la meva infància, anava dos cops a la setmana a classes particulars i feia anglès a l’escola. Les meves professores posaven tot de la seva part per ensenyar-me anglès, recordo mil fotocòpies amb un complex vocabulari, textos en past perfect, passives, phrasal verbs i algun listening amb accent típic Oxford. Aquest curs he anat a classe, res a veure amb la meva infància, a classe parlo en anglès i faig mil listenings, de persones que parlen anglès en diferents accents.  D’altra banda,  miro la televisió en anglès (tot el que em deixen), intento llegir algun llibre i cada dia entro a la BBC.

-Resultat?
Abans no parlava anglès, el llegia, el comprenia, sabia diferenciar un past perfect d’un present continuos, sabia dir tots els animals del circ en anglès, i fins i tot el verb segrestar! Però era incapaç de mantenir una molt senzilla conversa amb un taxista o de preguntar a un pacient si tenia al·lèrgia a algun medicament. Tampoc creieu que ara parlo perfectament, però tinc més fluïdesa i és cert que m’equivoco i dic moltes coses malament, però si més no, les dic i penso que em faig entendre molt millor que abans, sense la necessitat de saber a la perfecció els noms dels peixos ni de tenir la llista dels verbs memoritzada!

-Per a què serveix?
Un grup d'investigació de Neuropsicologia i Neuroimatge Funcional de la Universitat Jaume I diu que: "les persones bilingües són més ràpides i eficients en determinades tasques a causa d'una diferent forma de control cerebral.” Un altre estudi de l'any 2011 diu que aprendre un idioma estranger canvia la forma de veure el món i que els parlants que són bilingües pensen de manera diferent que aquells que fan servir només un idioma, el millor de tot és això: no cal parlar el segon idioma amb fluïdesa per tenir-ne els efectes! Què us sembla? No està gens malament, si a més a més tenim en compte que els catalans ja parlem dos idiomes.
Si afegim l’anglès a les arques del nostre saber podrem dir que som poliglotes, que no és cap insult sinó més aviat una floreta! 
I així és com un dia descobreixes que saps dir: Bon profit/ Buen provecho / Enjoy the food! Encara no saps si és totalment correcte però tothom ho ha entès i t’has llença’t a parlar en anglès!

És ideal per: Sopars amb amics, amants del pollastre.
Absteniu-vos: Aquells que no podeu menjar fregits, és totalment prohibit.

Ingredients:
-Kikos
-Pollastre
-Ou batut
-Oli
-Palets de broqueta

1.Triturem els kikos a la picadora, al túrmix o bé amb el morter. Ha de quedar triturat però no farina.
2.Tallem el pollastre en forma de tires de 2 dits de gruixut i  l’enrosquem. El punxem a la part superior del pal de fusta.
3. El passem per ou batut i per kikos triturats.
4. Fregim amb abundant oli fins que els kikos quedin torradets.


Dels errors també s’aprèn:
-No hi poseu sal, els kikos són molt salats.
-L’oli per fregir ha de cobrir totalment la piruleta, jo utilitzo una olleta petita en comptes d’una paella.
-El primer dia les piruletes no queden gaire rodones, és practica!
-Els pots posar de peu o tombats, tot depèn del temps que tinguis per idear un suport!

dissabte, 4 de gener de 2014

GALTES DE PORC AMB CANYELLA, MOSCATELL I POMA

L’any passat, des del +QC ja vam fer una bona repassada a les festes nadalenques, dinars de Nadal, el caga Tió, l'arbre i fins i tot, si no recordo malament, el cap d’any. Però vaig passar per alt l’última festivitat nadalenca: el dia dels Reis Mags! Així que aquesta vegada pretenc fer un vestit nou a aquests tres personatges.

En primer lloc, vull recordar-vos que, com gairebé totes les festes que marquen aquestes dates, són una font del cristianisme i més concretament del Nou Testament.

Diu la història que quan Jesús va néixer s’aproximaren a Betlem tres Reis Mags que procedien d’Orient i seguien una estrella. Però analitzem pam a pam, concretament què vol dir Mags? A l’època no volia dir que podien regalar tot el que volien sense excedir el límit de la targeta de crèdit, sinó que eren sacerdots astròlegs o més aviat homes de ciència, que foren a obsequiar a Jesús per ordre del rei Herodes (ja ho veieu, eren uns manats!).

Altres textos no reconeguts, és a dir que no són el Nou testament, asseguren que els tres Reis eren els “comandants” de tres exèrcits de soldats (d’aquí l’origen dels patges) que procedien de Pèrsia, Babilònia i Àsia. Sigui com sigui, aquests tres personatges, Melcior, Gaspar i Baltasar portaren al nen Jesús encens, or i mirra. Sembla clara la utilitat de l’encens i l’or, però què en sabem de la gran desconeguda mirra? Es veu que és una cosina de l‘encens, però també servia per embalsamar als difunts, fa una mica de “grima”  regalar-li això a un infant, oi? L’explicació de tot plegat és que aquests tres elements eren considerats sants olis que s’utilitzen per les cerimònies religioses, com el baptisme.

Un altre punt de discussió se centre en la figura dels tres Reis. Melcior és el popularment anomenat rei blanc, un humà d’ètnia nòrdica. És el portador de l’or. Gaspar és l’anomenat rei ros, procedent de Pèrsia i portava encens, hauria de representar-se amb la barba castanya, tot i que sovint se’l representa ros per contrastar-lo físicament al company Melcior, que se’l representa totalment blanc. Baltasar és, popularment el rei negre, el que té més història! Diuen les Santes Escriptures que provenia de Babilònia, no obstant això, si fos així no hauria de ser d’ètnia africana tal i com se’l representa a l’actualitat. Alguns estudiosos diuen que va ser un invent de l’església catòlica en la seva tessitura de fer que la religió cristiana fos dels cinc continents i que qualsevol persona s’hi sentís identificada. D’altres afirmen que va ser una introducció postcolonial o evangelitzadora perquè el continent africà s’hi sentís identificat. Així doncs, amb tot, podríem concloure que els Reis Mags no venen d’orient. Cal dir que són tres noms amb tres personatges transferibles totalment, i és que hi ha contrades on el rei negre no és Baltasar!

Un altre tema és el dels camells. Si els tres Reis vinguessin d’orient mitjà tindria prou sentit l’existència de camells, ara bé, no és més lògic que Baltasar vingui amb elefant i Melcior amb un ren? Gaspar el deixem en camell o dromedari que ja li queda bé!

Després del recorregut màgic, no em queda més que desitjar-vos que els tres Reis Mags d’Orient us portin molts regals i poc carbó. Sobretot, no us oblideu l’aigua per els camells que venen de molt lluny. També desitjo que els mercats, la comunitat internacional, FMI  i d’altres entitats econòmiques facin un gran esforç perquè la crisis no arribi a Orient, i aquests tres personatges ens obsequiïn cada any amb la seva arribada!

Us presento un dinar de Reis a baix cost, per quedar com una reina i tipa com un camell!
La recepta la vaig veure a la televisió i l’he modificat al meu gust.

És ideal per: Gent amb una gana ferotge que aquests dies ha perdut el significat de les paraules: dieta, prim, menjar sa…
Absteniu-vos: Detractors de la carn, diabètics i hipertensos.

Ingredients
-4 galtes de porc
-1 litre de moscatell
-3 pomes
-2 pastanagues
-2 tomates
-2 ceba
-2 grans d’all
-1 branca de canyella
-1 cullerada de sucre roig

1. Salpebrem les galtes, les enrossim a la cassola i les reservem.
2. A la mateixa cassola hi coem les verdures (tomates tallades a daus, cebes, pastanagues i alls).
3. Quan siguin cuites les verdures  hi posem les galtes, la branca de canyella i el litre de moscatell, coem durant 2 hores aproximadament a foc suau.
4. Tallem les pomes a rodanxes i les espolsem amb sucre roig, les coem al forn o al microones.
5. Emplatem amb les pomes i al damunt la galta de porc amb la salsa que us hi ha quedat.




Dels errors també s’aprèn:
-En principi és una galta per persona però tot depèn de la mida de la galta i de la gana de la persona, a la carnisseria us aconsellaran.
-Les ampolles de moscatell són de 75cl, per arribar al litre que et demana la recepta li afegeixo un got d’aigua.
-És important tenir paciència a l’hora de coure la carn, és una recepta llarga però molt senzilla. Penseu que les galtes han de quedar infusionades en el moscatell, no val  donar-li canya al fogó.








dijous, 12 de desembre de 2013

COSTELLA DE PORC ADOBADA

Segurament, la majoria de vosaltres, us perdeu amb els homínids. Els vàreu estudiar en el seu moment, però ara tan sols us sonen alguns noms com erectus, neandertal, i restes d’informació sobre coves, caça, llances, nomadisme… No us preocupeu, a mi em passa el mateix, tot i que l’assignatura de paleoantropologia em va fascinar, si no faig una repassada general, confonc els noms i les èpoques i sóc incapaç de memoritzar la taula de la família hominidae des dels Orrorin fins als sapiens sapiens, cosa que em fa confondre les característiques de cada espècie.

Aquest diumenge al diari va sortir un article sobre  paleogenètica que és la ciència que s’encarrega de fer les anàlisis genètiques de les restes humanes antigues. Sembla interessant oi? Doncs, juntament amb els paleoantropòlegs (paleo=antic, antropos=home) s’encarreguen d’analitzar i datar troballes òssies antigues. Però no tan sols d’això, sinó més aviat de fer una taula marcant els ascendents i els descendents, (una mena d'arbre genealògic) i les capacitats d’aquests homínids, és a dir, què menjaven?, on vivien?, practicaven enterraments?, anaven vestits? Encara que sembli increïble tot això es pot descobrir amb les restes òssies.

Tornant al diari, l’article era sobre l’ADN Mitocondrial, que bàsicament és l’ADN present en les mitocòndries de les cèl·lules, no en el nucli. Aquest ADN només es transmet per via materna cosa que permet establir una línia d’ascendents de mare i comparar-ho amb altres homínids fins a obtenir resultats com ara:

-Els homínids peninsulars estaven emparentats amb els homínids siberians.
-Hi ha exemplars actuals de homo sapiens, que són descendents indirectes d’homo neandertalensis (d’això podem donar fe! Hi ha exemplars que no semblen homo sapiens sapiens... Segur que en coneixes algun, oi?)

Hi ha un munt de teories pendents de recomprovar o més ben dit, certes fins que es demostri el contrari. Un embolic de cabdells relligats, entre els científics d’aquí i d’allà (que sembla que cadascú escombra cap a casa seva)  que  fan renovacions de teories basades en noves troballes. I tu, un simple amant o lector  del tema et fas un embolic i una llosa de preguntes et cau al damunt, del tipus:  -Venim de l’Àfrica o venim de l’Orient Mitjà?  -Tingues en compte que  al continent asiàtic hi ha hagut troballes molt interessants! -És “cert” que  tots venim de l’Eva mitocondrial? (i et preguntes: Qui som tots? Els d’avui o els de fa milions d’anys?)

Crec que hi ha quatre apunts  imprescindibles; el primer és no perdre’t cap notícia que si us fixeu tot sovint la comunitat científica ens regala una nova floreta. (l’última és que  Atapuerca i la Sibèria estaven comunicats genèticament!). D’altres afirmacions, que poden servir de substrat per entendre el món dels homínids solen ser les següents:

-La família homínid inclou exemplars ja extingits com ara: australopitecs, kenyanthropus, paranthropus, homo habilis, homo erectus... i altres encara presents com l’ésser humà actual i els grans simis (orangutan, ximpanzé, goril·les...).

-Bàsicament, els primers homínids apareixen en el miocè (aquest període va des de fa 25 m.a. fins als 5 m.a. aproximadament). Els primers exemplars s’urgeixen fa 5 m.a.
Tot i que l’època d’esplendor dels homínids és el pleistocè que avarca des dels 5 m.a. fins als 1.6 m.a.


-Les pintures rupestres, els poblats i les troballes dels tipus sedentàries no pertanyen a aquest tipus d’homínids sinó als homo sapiens sapiens del neolític. Quan parlem d’ homínids del miocè i pleistocè ens ubiquem en el paleolític inferior o l’anomenada edat de pedra.


-Hem de tenir en compte que els primers exemplars de la família homínid, (orrorin o australopitecs) físicament i mentalment no tenien gaire d’humà i força de ximpanzé.

-No queda clar on es van desenvolupar o sorgir les diferents espècies d’homínids, s’han trobat restes al continent africà, europeu i asiàtic, de diferents datacions i espècies i hem de tenir en compte que durant el miocè, la Terra no era exactament com la coneixement ara.

-Algunes espècies van conviure durant milions d’anys. No sabem amb certesa si van trobar-se o no. En cas de trobar-se no sabem si era viable la procreació entre elles.

Em sembla que per avui ja en tenim prou, si el tema us pica i encara no n’heu quedat prou tips, al youtube hi ha uns vídeos fantàstics sobre com l’homo sapiens sapiens va sobreviure i va arribar als nostre dies. http://www.youtube.com/watch?v=2Pah6PQmnLI 
També us recomano que visiteu el cosmocaixa, on hi ha una rèplica de la Lucy, una australopitecus afarensis de 20 anys, trobada a Etiòpia, que va permetre grans avenços per completar la taula d’evolució dels homínids.

Us proposo un menjar molt i molt de caça i molt d’australopitecs, afileu-vos els ullals, domineu el foc i ull amb les bèsties ferotges!

És ideal per: persones que preciseu  gran  quantitat de proteïna, apte per hipertensos.
Absteniu-vos: Persones diabètiques, vegetarianes o que no sou amants de la carn.


Ingredients:

-1 costella de porc
-3 cullerades de mel
-250cc d’oli d'oliva
-1 branca de romaní
-1 branca de farigola
-Boles de pebre negre
-Sal


1.Barregeu l’oli, amb la mel i totes les herbes en un bol i ho deixeu reposar una estona.
2.Pinteu la costella per les dues parts amb aquesta barreja.
3. Forn 180ºC a d’alt i a baix entre 20 minuts i mitja hora, fins que estigui ben daurada.




Dels errors també s’aprèn:
-És un plat molt complet acompanyat d’algun hidrat i verdura. Podeu menjar-ho amb arròs i deixar una amanida al centre de la taula.
-Si no teniu temps de deixar reposar la mel, amb l’oli i les herbes no hi ha problema, senzillament no quedarà tan tendre.



dissabte, 3 d’agost de 2013

POLLO AL CURRY

¿Habéis sido víctimas de vuestra mala memoria? Solo hay un remedio para luchar contra los estragos de la economía mental de nuestro cerebro, que tiene el poder de borrar indiscriminadamente recuerdos y pensamientos. El remedio es caminar por la vida con un soporte para esta memoria, me refiero a una libreta, o si sois más modernos a cualquier aparato electrónico. Esto es lo que suelo hacer cuando viajo, transcribir en la libreta pequeñas frases que me ayuden a recordar o  a buscar en google cosas aprendidas pero ya olvidadas, que en su momento me han sorprendido o me han despertado una chispa de placer intelectual.
Lógicamente no son apuntes fidedignos, son “mis apuntes”, con toda esa carga subjetiva que jamás podré abandonar, con mi mirada, con las gafas occidentales de las que no puedo prescindir. Eso sí, totalmente consciente de que las llevo puestas y de que soy una simple observadora, es por eso que las titulo…

…MIS notas sobre la India:

-El hinduismo es más que una religión. Es una pluralidad de formas de vidas distintas pero con la voluntad de coexistencia pacífica. La etiqueta de religión se la pegamos des de occidente para poder estudiar  mejor su cultura, pero sin duda, el hinduismo desborda cualquier etiqueta hasta cuestionarse el propio concepto de religión. No obstante lo dicho, la consideramos una religión politeísta es decir que tienen la creencia en muchos dioses, quiero que no pasemos por alto que nuestra mirada, creyente, atea o agnóstica, se forja en el monismo (creencia en un solo dios). Hago hincapié en ese apunte porqué el dato que viene a continuación puede sorprender:   cuenta con 330 millones de dioses y diosas.

-La creencia en la reencarnación les impulsa a actuar con buenas acciones: hacer el bien. Una buena acción hace crecer tu karma (energía) y esto tendrá una transcendencia en el momento de la reencarnación. Por ejemplo, cuando alguien te pide agua y tú se la das, esa persona habla bien de ti y esos buenos pensamientos sirven de alimento “espiritual” para tu alma, haciéndola crecer hasta llegar a ser considerada una alma grande. Para los hindi, Gandhi tenía una alma enorme, porqué sus buenas acciones labradas des de la no violencia y la paz llevaron a la India a la independencia. 

-La estructura social India está apoyada en la estratificación social por castas, que a la vez tiene una base religiosa. Esta realidad sigue mucho más presente en zonas rurales que en grandes urbes.

-El dios Vishnú es uno de lo más honorados con sus reencarnaciones, Rama y Krishna. El dios Shivá, del cual emergió el río Ganges  de su cabeza, es muy venerado por los hindúes, y el río Ganges es sagrado. Su hijo Ghanesa, de cuerpo humano y cabeza de elefante, es el dios de la buena suerte.

-Los hinduistas no practican los entierros, sino la incineración. Junto al río Ganges se practican cremaciones humanas con el fuego del dios Shivá que lleva encendido muchos años. La cremación del cuerpo con este método resulta muy cara por la cantidad de madera necesaria, solo los más privilegiados se lo pueden permitir.

-El vegetarianismo es una forma de vida con acorde a la creencia hinduista de  la reencarnación, toda vida es respetable.

-La importancia de la familia es notable. La cohesión del grupo traspasa los intereses individuales. “Grupo versus ego”. A diferencia de occidente, donde la individualidad y el egoísmo, no creo que estén bien considerados, pero sin duda están en la base de muchas de nuestras acciones. La tradición hinduista concibe el egoísmo como generador del conflicto (por las visiones parciales individuales). Y el conflicto puede ser el motor del desmembramiento del grupo, cosa que hará muy complicada la vida en comunidad. 

-En la India el número de divorcios y separaciones es bajísimo. La mayoría de los matrimonios son “pactados” por las familias y apoyados por la compatibilidad de las cartas astrales de los novios. Cuando una pareja no va bien, toda la familia intenta arreglar las cosas. En occidente  donde solemos escoger a nuestras parejas libremente, existe un alto número de separaciones y divorcios, esto resulta muy ilógico para ellos, sobre todo si la libertad está en la base de la acción!

-La cultura labra la piel:
-Los pendientes en la nariz de las mujeres disminuyen el deseo sexual y eran usados cuando los maridos se ausentaban de sus hogares por un tiempo. 
-Las rayas del pelo pintadas de rojo de las mujeres, son una ofrenda para alargar la vida del marido. 
-El bigote en la India es muy popular, es un símbolo de autoridad y riqueza, cuando hay una muerte en la familia, los hombres se quitan el bigote, con lo que un hombre sin bigote es símbolo de pérdida.

De la India os ofrezco esto como símbolo de hospitalidad. Se trata de una receta llena de especies que hará despertar sabores aun desconocidos a vuestro paladar y sensaciones placenteras.

Es ideal para: Todo aquel que quiere descubrir nuevos sabores, retar a su paladar y aumentar su sabiduría gastronómica.
Abstenerse: Personas que sufrís de malestar abdominal, ya sea indigestión o acidez.

Ingredientes:
-Pollo a cuartos
-Cebolla
-3 tomates
-Ajos
-Curry rojo
-Especies Garam masala: canela, anís estrellado, nuez moscada, laurel, clavo, cardamomo…

1. En una cazuela calentamos aceite y ponemos a freír la cebolla cortada pequeña.
2. Añadimos el pollo y  las especies.
3. Una vez el pollo está hecho, echamos el tomate cortado a cuadrados pequeños y el ajo picado.
4. Añadimos agua caliente hasta cubrir por la mitad el pollo y dejamos cocer media hora más aproximadamente.



De los errores también se aprende:
-Podéis utilizar las especies Garam masala en polvo o enteras. Si las usáis enteras hay que mojarlas antes para que no se quemen. Echar especies sin miedo deben notarse bien.
- Es muy típico acompañar este plato con arroz hervido o pan indio, naan del cual próximamente os daré la receta.

PS: Como habéis observado esta vez os escribo en lengua castellana, el motivo es dar un saludo a nuestro guía-amigo y agradecerle sus atenciones, su hospitalidad y sus clases de cocina. Mil gracias Isu!





dimecres, 3 d’abril de 2013

BOTIFARRA ESPARRECADA


Obro la porta de l’habitació blava, la primera a mà dreta del primer pis. Dues tauletes amb una làmpada de pantalla acompanyen un llit de matrimoni vestit amb un cobrellit blau, parets blaves, coixins blaus i lavabo a conjunt. Allò rústic sempre em fa sentir com a ca l’àvia, amb una seguretat difícil de superar. Deixem les maletes a un costat de l’habitació i m’apropo a la finestra que hi ha al fons, cortines blanques de puntes velen una vista excepcional: unes vinyes del Penedès amb el sol ponent em saluden. Intento fer una foto mental, crec que em farà servei quan la voràgine del dia a dia crispi els meus nervis, però l’espectacle ha de finalitzar. Vull fer-me una dutxa i descansar un xic abans de sopar, però al girar-me m’adono que tenim companyia i sense dir res corro cap a l’altre costat de l’habitació: -Què passa Mireia? Em pregunta en Toni sense treure la mirada de les vinyes. –Vine corrents a la paret hi ha un llangardaix enorme!!

Em sento la persona més urbanita del món i em decebo de mi mateixa. Però certament no estic segura de si és un llangardaix o un nadó de serp, i això últim no em fa cap gràcia! Acordem que ell es quedi observant l’estrany de la paret i jo baixo al pati a la recerca de la dona de la casa. Obro la porta i la Nuca em dóna la benvinguda. Se m’accelera el cor i una vegada més maleeixo la meva fòbia als gossos. Intento ser una columna immòbil tot i que començo a suar i mantinc una taquicàrdia de 130 batecs per minut, si fa no fa, recordo la imatge de les vinyes  i intento relaxar-me. La Nuca marxa avorrida del meu costat. Explico a la mestressa que tenim companyia a l’habitació i em confessa que ella és molt poruga a l’hora d’afrontar situacions amb nous inquilins imprevistos, que sinó em fa res esperem una estona que el seu marit és a punt d’arribar.

Minuts més tard un home alt i robust fa l’entrada a la “nostra” habitació. Vesteix un texà que té set vides, i una camisa de quadres que algun dia va ser verda. Com tot pagès té bigoti i cabells blancs, menys sort les dents. Ens saluda amb un somriure i es dirigeix cap a la finestra equipat de tres aparells: una crossa que l’ajuda a caminar, una escombra i un recollidor. Lògicament ell troba que és un petit llangardaix inofensiu, ens fa les explicacions pertinents de la cua del llangardaix i la tècnica per matar-los. Abandona l’habitació i tornem a respirar a fons: una dutxa i cap a sopar.

Al menjador hi ha tres famílies ja entaulades en tovalles de quadrets. Ens asseiem a l’última taula, la que es recolza a la paret i té un banc amb coixins. En Toni em cedeix el banc, sap que m’encanta. Seguidament una noia jove i forta se’ns apropa i ens deixa la carta, és la filla del matrimoni. Em sorprèn que tinguin carta, és un petit hotel rural que porta un família que alhora també cultiva unes vinyes. Tot fet a casa: la botifarra, els embotits, els patés... Ens fem un fart de menjar coses ben bones que la mestressa ha preparat, amanit amb un vi del poble que ens ofereix les millors aromes de la zona!

Quan totes les taules hem sopat, la família de la casa s’asseu a la taula més pròxima de la cuina, amb una plata d’espinacs. Observo un àpat de família: la filla recrimina a la mare que s’agafa les coses massa a pit i el pare explica els problemes de l’avi per adaptar-se al nou aparell per a la sordesa... Treball antropològic pròpiament dit! Em confirmo una vegada més que totes les famílies tenen un eix comú que les uneix, que s’evidencia quan observes un àpat familiar. Tot i que algunes fan vi i botifarres i altres porten vida de ciutat, sembla que l’essència és la mateixa.

Quan acabem de fer la sobretaula ens aixequem amb la intenció de dir bona nit als propietaris de la casa i marxar a descansar, però aquest desig de “bona nit!”, paradoxalment, enceta una tertúlia sobre la ciutat de Tarragona, l’art, la vida a pagès, l’economia, el paper de la universitat, el teatre, les retallades, el temps, el preu d’un bon tractor... Finalment sembla que conegui la Maria i el Peret, un matrimoni que s’esmera per els seus hostes, tot i la duresa de la vida de pagès! Ens acomiadem amb l’excusa d’anar a veure les estrelles a fora, el Peret surt a fer la cigarreta i ens desitja bona nit, ara sembla definitiu. La Nuca ja dorm per la meva tranquil·litat!

Us proposo un brindis per les botifarres de casa, per el vi, per els tomàquets, per l’oli d’oliva, pel pa de pagès, per els embotits, per la crema catalana, per l’allioli i per tots aquells productes de la terra que un ésser humà produeix amb l’eina de la seva mà, amb constància i dedicació!

Botifarra esparracada, recepta catalana, fàcil i “resultona”! Recepta de Ferran Adrià que, a més a més de fer esferificacions, sap valorar una bona botifarra.

És ideal per:Molt rica en proteïnes d’alt valor biològic genial per a dones menstruants i gestants. També aporta gran quantitat de ferro i de vitamines del grup B.
Absteniu-vos: persones amb hipertensió i colesterol alt, la carn de porc ni tastar-la!


Ingredients:
-2botifarres de pagès
-200grm. de xampinyons
-Un manat d’alls tendres
-4 cullerades de vi blanc o ranci
-Branquetes de romaní i farigola

1.Retirem la pell de les botifarres i en fem boletes.
2.Netegem els xampinyons i els partim per la meitat.
3.Netegem els alls tendres i els tallem ben petits.
4.Dorem les boletes de botifarra amb els alls tendres, el romaní i la farigola.
5.Quan les botifarres ja estan gairebé cuites, afegim el vi i els xampinyons.
6.Deixem coure tot junt uns 10 minuts, si ho veiem molt eixut hi podem afegir una mica d’aigua.

Dels errors també s’aprèn:
-Es poden substituir els xampinyons per el bolet que us agradi més.
-Jo retiro les branques de farigola i romaní abans de servir-ho a taula, però això és qüestió de gustos.
-L’alcohol del vi queda ben reduït, per tant no patiu pels menuts de la casa.

dimarts, 29 de gener de 2013

MANDONGUILLES AMB XAMPINYONS


Algú em va explicar un dia, que hi havia gent que anava a dinar a Ikea, sense la necessitat de comprar-hi res, utilitzant aquesta botiga només de restaurant. Em va semblar que aquesta gent era una mica estranya, senzillament ho trobava fora de lloc. Una cosa es anar-hi a comprar i per qüestions de practicitat i horaris, quedar-t’hi a fer un mos i l’altra és anar al restaurant Ikea. Vaig pensar que això era digne d’estudi antropològic, de fet tot Ikea ho és.

Més tard vaig descobrir la peregrinació de molta gent cap a Ikea a dinar: 10 unitats de mandonguilles sueques a 1 euro! No cal dir res més, oi? Hi ha ofertes lapidàries, que excusen qualsevol comportament humà per estrany que sembli. En època de crisi qualsevol comportament té excusa i certament la oferta és boníssima. Molts de vosaltres pensareu en com és possible oferir un preu tan reduït, segurament les acusareu de ser de mala qualitat, qui ho sap! El cert és que a Ikea tot és molt barat.

És una d’aquetes empreses occidentals que entren dins del concepte de  Macdonalització que el sociòleg Ritzer va encunyar. A grans trets es tracta d’oferir productes a un preu increïble, gràcies a mesures de rendibilització que sovint passen desapercebudes per a l’ull miop del consumidor. Una de les més característiques és la d’utilitzar el client: ell mateix es cobra la comprar, recull els articles a la zona d’entrega i fins i tot els transporta fins a casa seva i se’ls munta. Amb això s’està convertint el client en treballador i les empreses poden abaratir costos. A  més a més, amb aquesta màxima de “faci-ho vostè mateix”, jugant amb l’orgull i la satisfacció del client que es veu capaç d’això i molt més. Penseu amb els fastfood on no existeixen cambrers, les gasolineres on ja ningú et posa la gasolina, els supermercats on ben aviat desapareixeran les caixeres, s’està despersonalitzant aquell vincle entre el comprador i el venedor.

Però encara no hem explotat tot el que té Ikea per estudiar, com  tota “religió” té un llibre sagrat: El Catàleg. Tots l’heu tingut a les mans, mai ho acabes de veure tot, cada cop que el tornes a agafar hi ha una coseta més que “necessites”. Ha superat a la Bíblia com a número de còpies. Amb dades del 2011 són 208 milions de còpies en 30 idiomes diferents, que incloïa uns 9500 productes! Només dir-vos que “el catàleg” disposa d’una entrada a wikipedia, (que no a la viquipèdia)  que no té desperdici.

Un altre tema són aquelles fletxes que permeten que arribis fins al restaurant suec, en un recorregut marcat i estudiat, segurament, perquè la teva ment no es distregui ni un moment, porten al client cap allà on volen, com un ninot, un zombi que segueix el camí.
Però a part del restaurant també disposa de guarderia, botiga d’aliments suecs, com no un fantàstic garatge, una bàscula perquè hi puguis pesar la compra, un servei de muntatge a domicili, de paqueteria, una oficina per finançar les compres, no obliden  ser sostenibles amb el medi ambient, ni tampoc tenir una fundació que finança l’escola a nens de l’Àfrica i l’Índia. A tot això hi podem sumar la targeta Ikea family, no la coneixeu? Ai, m’oblidava dels llapis de regal!

Però en fi, podríem dir que aquesta gent en sap molt de vendre, i que els anuncis tan espectaculars que fan no els hi calen, perquè l’èxit de l’empresa ja està assegurat. Tot i això s’esmeren en fer eslògans positius i sabent jugar amb el fet que l’hàbitat de cada persona és el lloc on si sent millor, on la llibertat és absoluta, la cova, el refugi, per això fan aquests reclams: Redecora la teva vida! On hi caben dos i caben tres! La teva revolució comença a casa! Hem de parlar! Benvingut a la República Independent de casa teva! No és més ric el qui més té sinó el que menys necessita! Ikeateràpia!
Tot i això també fan de menjador social, menjar-hi és molt barat, tan els hot-dog, com els rotllets de salmó, com el menú dels nens; els clàssic macarrons no fallen mai! I les mandonguilles!

Avui us passo la meva recepta de mandonguilles, no són les d’Ikea, no són sueques, no valdran un euro deu unitats (perquè segurament, encendre la vitroceràmica, ja val més diners) però seran vostres, fetes a casa. A la República Independent de casa teva!

És ideal per: Persones que necessiteu energia, aquestes són un plat únic, ideals per si us espera una tarda d’estudi o de treball. Proteïna, verdures, hidrats en un mateix plat.
Absteniu-vos: Hipertensos resteu-hi sal, diabètics, ull amb les quantitats.

Ingredients
-500g de cran picada barrejada (vedella i porc)
-10 xampinyons
-2 llesques de pa de motlle
-Llet
-Farina
-5 tomàquets madurs o un pot de tomàquet triturat.
-1ceba
-Aigua o brou de pollastre

1. Remullem el pa amb llet fins que quedi ben impregnat.
2. Amb les mans ben netes barregem la carn picada amb el pa mullat, fent una massa uniforme.
3. Amb aquesta massa fem boletes, les enfarinem i les fregim. Les reservem per després.
4.Ratllem la ceba i la coem en una cassola, quan sigui ben cuita hi afegim els xampinyons.
5.Afegim els tomàquets madurs ratllat i deixem que quedi tot (ceba, xampinyons i tomàquet) ben cuit.
6.Afegim les mandonguilles i l’aigua o el brou de pollastre fins que quedin cobertes.
7. Deixem coure uns 20 minuts a foc suau.



Dels errors també s’aprèn:
- A la salsa hi podeu afegir el que vulgueu, més verdures, daus de cansalada o de pernil salat...
- La carn també pot ser de pollastre i gall d’indi.
- Si pot fer una picada i afegir-la amb l’aigua.