divendres, 18 de setembre de 2015

COCA DE FIGUES I FORMATGE

No puc parar de buscar-ne i el millor de tot és que en trobo! El nostre voltant és ple d’oxímorons, podríem dir que el món és un oxímoron!

Es tracta d’una figura retòrica que consisteix en unir un adjectiu i un substantiu que es contradiguin. És una afirmació impossible, una contradicció intencional, una inversió de la realitat que s’utilitza per despertar l’atenció del lector mitjançant, en molts casos, el sarcasme. Molts d’ells són subtils, perspicaços  i  demostren la intel·ligència lingüística de l’escriptor.

La paraula oxímoron és un oxímoron, m’explico: Oxus significa savi, agut i Môros significa neci, obtús. La figura retòrica oposada és el pleonasme, l’ús de la redundància entre termes: pujar a d’alt, veure amb els meus ulls…
L’oxímoron el vaig conèixer  en una pel·lícula, tot i que de ben segur que a l’escola m’ho deurien haver explicat, però per economia mental ho deuria haver desterrat  totalment i ni tan sols recordava haver-ho sentit ni pronunciat mai: “oxímoron”.

Quan afirmo que el món és un oxímoron, ho faig en el benentès que deformo el concepte de figura retòrica i l’extrapolo a altres dimensions. Perquè d’ençà que el conec m’adono que hi ha moltes contradiccions aparentment sense sentit que ens envolten, persones, actes, normatives, que són oxímorons en elles mateixes. Tan sols es tracta de dirigir la mirada i qüestionar-se les coses. Això sí, permeteu-me un petit entrenament. Aquí va:

-Caos organitzat/ Foc gelat/ Realitat virtual/ Desacord unànime/ Principi del fi/ Plaer espantós/ Mort vivent/ Rentat en sec/ Quasi segur/ Lletja bellesa/ Senzillesa bromadora/ Imitació genuïna/ Inexpert veterà/ Creixement negatiu. ….

Ja ho veieu, això és un ‘Mai acabar’!
I llavors, vas una mica més enllà, mires el teu voltant i t’adones que et ‘trobes perdut  perquè el món s’organitza (oximonorògicament):

Guerra santa/ Polític honrat/  Banca ètica/ Integrista moderat/ Monarquia moderna/ Capitalisme democràtic/ Utopia realitzable/  Inversió segura….

És ‘seriosament divertit’ i no els busques senzillament els trobes. És una ‘fàcil dificultat’. Fins i tot a la cuina:

Amanida sense amanir/ Donut light/ Vegetal de pollastre/ Salsa agredolça/ Cervesa sense alcohol/ Gel sec/ Mitja porció/ Aprimar-se menjant...

Així l’'única opció’ que tinc és passar-vos la recepta del que crec que és un oxímoron en ella mateix, una ‘salada dolçor’.

És ideal per: Persones a qui els agraden els contrastos dolç i salat.
Absteniu-vos: Persones que seguiu una dieta per aprimar-vos o teniu colesterol, podeu substituir alguns dels ingredients.

Ingredients:
1 Fulla de pasta de full
4 figues fresques
1 formatget de rul·lo de cabra
Pinyons
Bacó o pernil salat

1.  Pelem les figues i les tallem a quarts.
2.Estenem la massa i repartim al damunt les figues, els pinyons, el bacó i el formatge de cabra esmicolat.
3.Posem al forn a d’alt i a baix a 180ºC, i coem al gust.



Dels errors també s’aprèn:

-Si canviem el bacó per el pernil salat i el formatge de cabra per un baix en greixos estem reduint greixos, però també gust.

-Santa paciència per pelar les figues, si són verdes o fredes de la nevera us facilitarà la feina.


-M’agrada culminar la feina amb crema balsàmica de mòdena.

divendres, 4 de setembre de 2015

SALMÓ AMB MANGO

No! No va per aquí, no m’he oblidat del blog ni molt menys de vosaltres, estimats folowers! Senzillament he gaudit d’un inesperat i deliciós punt i apart, un recés, un ja m’hi tornaré a posar, un vull cuinar sense paper i bolígraf, com i quan vulgui. Gaudir d’experimentar i  d’espifiar-la sense patiments de repetir receptes i no fer esperar els meus comensals a taula fent el respectiu pla sagital per extreu la millor instantània per el blog, sabent que dels 4 plans i 20 dispars, finalment alguna d’aquelles imatges serà la que representi millor aquella recepta, aquella entrada  del meu blog.

Sou molts els que aquest any m’heu preguntat per les cassoles, fent-me sentir aquell regust agredolç de saber que hi ha gent que et segueix  però que tu en aquests moments estàs per altres coses, en altres empreses, com per exemple dedicar temps als que et necessiten i són sempre al teu costat o  convertir-te en una adicta al instagram i construir el teu  propi hashtag  i pujar una fotografia cada dia. Una manera com una altra de ser conscient de cada dia, de cada instant del teus 30 anys, tempus fugit,  i hem de gaudir-lo al màxim! Ja ho diuen: no col·leccionis objectes, col·lecciona moments de felicitat!

Com us deia, un recés totalment  inesperat, senzillament un dia m’adono que ja fa més d’un mes que no trobo el moment de seure davant de l’ordinador, obrir el Word i deixar-me endur, mentre obro l’aixeta mental d’allò que ser, allò que crec i allò que cada dia, amb l’excusa del blog, m’obligo a aprendre de nou  (i creieu-me que per a mi aquesta és la millor part, continuar i intel·lectualment activa!) i essent conscient d’aquesta desídia que m’ha fagocitat sense remei  em dic  que algun dia m’hi reenganxaré, però que ara gaudeixo del moment, treballo, llegeixo tot el que puc, normalment per sobre de les meves possibilitats i em dedico a immortalitzar instants de felicitat sota el paraigües de #mmontest30anys.

Així que torno amb ganes, molt motivada a seguir aquest projecte, a  gaudir-lo i a continuar aprenent coses a la cuina i a la taula. Espero que continueu trobant el que busqueu quan entreu a +QC  i que sigueu crítics amb els continguts i amb les receptes. No tinc intenció de rentar la cara aquest blog, em continua fascinant el format del projecte que un bon dia vaig començar, per tant reitero la intenció de seguir endavant de moment amb el mateix davantal, fins a nova ordre!

Us deixo un maridatge molt capritxós, dolç i amb records d’estiu, que sabem del cert que no ha marxat, com aquest blog, només reposa i tornarà!


És ideal per: Persones que us voleu aprimar , persones amb problemes d’ hipertensió i colesterol.
Absteniu-vos: Diabètics i persones que no suporteu maridatges tropicals!

Ingredients:

-2 talls de salmó
-1 taronja
-1 mango
-espàrrecs o carbassó
-4 tomàquets cirera
-1 llima
-Pebre negre


1.Tallem el mango a daus , els espàrrecs a talls de 2cm aprox. i  els tomàquets per la meitat.
2: En una paella amb oli posem primer els espàrrecs i els tomàquets i quan ja comencen a estar cuits hi afegim els mangos i un polsim de pebre negre,  que es vagi fent tot junt a foc suau.
3.En una altra paella coem el salmó, al final de la cocció el reguem amb el suc d’una taronja i deixem que s’absorbeixi.
4. Enplatem i decorem amb raspadura de pell de llima.






Dels errors també s’aprèn:
-Podeu substituir el suc de taronja per el de llimona, si us atreviu amb els àcids.
-Hem posat espàrrecs o carbassó, però tot és experimentar, què tal amb mongeta?