diumenge, 25 de maig de 2014

PASTÍS DE XOCOLATA

18/05/14_Després d’un cap de setmana intens, festiu i conciliador, el diumenge a les 23:45 pm deixo caure el meu cos en posició horitzontal a dins del llit, agafo el llibre que tinc a la tauleta de nit “llegeixo” un paràgraf i ja no puc més. Certament el llibre és dolentíssim! Em desitgen feliços somnis mentre rebo una carícia als cabells, tanco els ulls, de fons sento la televisió, experts discuteixen sobre la influència de la lluna plena al cos humà, ressonen algunes paraules: licantropia, alts nivells d’adrenalina, índex de criminalitat…
Abans d’entregar-me al son, 2 pensaments:
-Tinc la planta dels peus adormida:  neuropatia “post-talons”
-No he posat el despertador!!

Fa estona que alguna cosa, pertorba el meu descans, entra llum a l’habitació tot i això continuo dormint. Envoltada en somnis estranys i sense relació: un sofà marró i alguna cosa que se’m crema a la cuina… Decideixo llevar-me, miro el despertador tota preocupada per el somni culinari… 11:51 am. Verge Santa!!! He dormit 12 hores!

Realment el meu cos necessitava repòs, necessitava somiar. Tinc la sensació que fa dues setmanes que no somio res! Em deixo caure davant de l’ordinador amb la meva tassa preferida a la mà esquerra i la rata a la dreta, i em disposo a fer recerca, òbviament vull informació nova, sorprenent i si és possible amb rigor científic. Aquí va!
  • Cada vegada que dormim somiem vàries vegades, en cas de recordar el somni al despertar únicament ho fem de l’últim somni.
  • El 60% dels somnis són situacions quotidianes repetides.
  • Durant el son, es dóna una part essencial de l’aprenentatge i la memòria. Les dendrites neuronals són capaces de  fer connexions noves i inviables durant l’estat de vigília. Per tant, mentre dormim i només llavors, emmagatzemem la informació i fem noves connexions neuronals.
  • En el somni hi ha més presència d’emocions negatives que positives, més ansietat que alegria.
  • Alguns especialistes actuals, apunten que només el 10% dels nostres somnis són de caràcter sexual, augmentant aquest percentatge només en  l’adolescència.
  • Sembla que la son és produïda, entre altres coses, per la melatonina, que és la hormona que segrega la glàndula pineal. La situació es dóna de la següent manera: amb l’ajuda dels fotoreceptors que tenim a la retina, s’envia un missatge al SNC dient que és de nit, seguidament s’avisa a la glàndula pineal que secreti melatonina. Aquesta regula el cicle circadià, que té 24 hores i gestiona moltes activitats fisiològiques en el cos humà.


No està gens malament, oi? Què ens passa als que treballem de nit? Em sembla que  la nostra melatonina para una mica boja!

Mentrestant jo continuo immersa en el que m’explica la ciència... A l’altra punta del planeta una jove de la tribu waiput, només llevar-se ha anat a la cabanya de  la tüalaüakat (l’àvia de la tribu)  i aquesta ha “interpretat “ el seu lapüt, (el  somni), algun ancestre intenta dir-li alguna cosa important que li passarà i això no s’ha de deixar perdre, és una revelació...

A l’illa de  Malàisia, una habitant del poble  senoi, cada matí es reuneix amb tota la família (òbviament no són pocs!) i aquest és el moment més important de la jornada, junts comencen el nou dia, interpretant els  somnis fins al darrer detall, un cop acabada aquesta tasca i només llavors, podran iniciar la jornada laboral.

Veiem com els somnis, i la nostra manera de viure’ls depenen de la cultura en la que els analitzem, i és que sembla que la melatonina no funciona igual per a tothom. Ja ho diuen que la cultura s’incrusta en la biologia.

Aquest pastís és un somni fet realitat! Moltes vegades somio amb menjar, possiblement perquè els somnis són repeticions de tasques quotidianes, o perquè els meus avantpassats volen que abandoni la costum de pesar-me cada matí, això sí, em sembla que puc començar a treballar sense fer un conclave amb la meva família i explicar l’entrellat dels meus somnis.


És ideal per: Matins de ressaca, esportistes, estudiants i amants de la xocolata.
Absteniu-vos: Alt contingut de greix saturat i hidrats.

Ingredients:
-400 grm. Xocolata negra (rajola)
-300 grm. de nata per cuinar
-300 grm. de llet
-1 massa de pasta de full
-4 ous
-Fruits secs trencats


1.Cobrim una plata (apte per forn) no gaire alta amb la massa de pasta de full (amb el corresponent paper de forn a sota). Punxem amb una forquilla la massa i la cobrim amb un altre paper de forn al damunt i hi posem al damunt algun recipient apte per forn. Aquest muntatge el fem perquè no ens pugi la massa. Aproximadament 150ºC uns 15 minuts a d’alt i a baix.

2.En una olla hi posem: la llet, la nata i la xocolata trencada ben petita, a foc lent perquè es desfaci.

3.Quan ja està ben desfet, retirem del fogó i anem afegim els ous un a un fins que quedi una massa homogènia.

4. Amb molta cura retirem el paper de forn de sobre de la massa i afegim la massa de xocolata.

5.Coem al forn 170ºC uns 15 minuts aproximadament.

6.En una picadora o un morter piquem els fruits secs.

7. Quan el pastis és cuit el retirem del forn i ràpidament el decorem amb els fruits secs.



Dels errors també s’aprèn:
-Jo utilitzo cassoletes de fang petites per tal que no em pugi la massa, però podeu utilitzar qualsevol altra cosa, com flameres o altres recipients.
-Es pot fer de xocolata blanca, però no oblideu que gairebé duplicareu calories.
-Jo faig servir els fruits secs que tingui per casa...
-Un cop feta és millor guardar-la a la nevera.


dissabte, 3 de maig de 2014

TIRAMISÚ FÀCIL

 La cuina on cada dia us prepareu el dinar, on escalfeu la llet i on se us cremen les torrades està plena d’històries. El mateix passa amb els aliments que guardeu al rebost o les begudes que teniu al moble bar del menjador. Fins i tot, la carta de postres del restaurant està plena de misteris per descobrir. Em jugo la pell que mil vegades demanes tiramisú, doncs a partir d’avui quan el demanis, estic segura que pensaràs en això que ara t’explicaré, jo no m’ho trec del cap.

Diu la llegenda, que el tiramisú fou inventat al S.XVII al nord d’Itàlia, expressament perquè fos degustada per el duc de Toscana Cosim III,  que era un amant de la dolçor i el bon tiberi. Aquest va fer viatjar la recepta per el país. D’aquesta manera va ser coneguda per Itàlia, com la sopa del duc, però la cosa va canviar quan arribar a Venècia, on entre cortines i sales barroques es convertir en el menjar preferit dels cortesans, per les propietats afrodisíaques. Es va posar tant de moda, que la gent abans de qualsevol trobada amorosa en feia un consum indiscriminat!

En els bordells venecians era molt típic consumir aquest dolç, i es començar a canviar l’etiqueta de “zuppa del duca” (sopa del duc),  per “tira me sù” que en italià vol dir, tirem amunt. Un nom molt suggerent, per a un client del bordell, oi? Els metres els oferien als clients abans d’anar a les habitacions, ja que els bordells d’Itàlia tenien cuiner i era on solien anar tots els soldats a distreure’s.

La versió oriental afirma que el verdader tiramisú neix a Àsia amb el nom de Tsunami-tsu, que significa remolí de passió. Sigui com sigui, la passió està inclosa en les dues versions, jo em quedo amb la italiana, i tu? Tot i no saber si és certa, em sembla d’allò més pintoresca, i el que us puc assegurar és  que amb la quantitat de greixos i hidrats de carboni que porta el tiramisú, dóna molta energia. Els efectes afrodisíacs penso que són efecte placebo, si home sí, el poder de la ment: si tu hi creus et fa efecte. I és que la ment és molt poderosa! L’altra cara de propietats les notes quan n’ingereixes en gran quantitat, ja que produeix somnolència, és a dir: “tira me giù”. Ull, doncs, amb les quantitats!

-És ideal per: Persones amb activitats frenètiques, de qualsevol tipus.
-Absteniu-vos: Diabètics, col·leccionistes de colesterol i persones d’ hipertensió desenfrenada.

Ingredients:
-500grm de mascarpone
-2 cullerades soperes de sucre
-2 rovells d’ou
-Melindros
-1 tassa de cafè de cafetera
-1 xarrup de rom
-Cacau en pols

1.En un bol batem els rovells amb el sucre.
2.Ho barregem amb el mascarpone i el xarrup de rom.
3.Mullem amb el cafè els melindros i els posem a la base d’un got o una copa de gelat.
4.A sobre hi posem el mascarpone que hem barrejat amb els rovells.
5.Espolvoregem amb cacau en pols.



Dels errors també s’aprèn:
-És la recepta més fàcil de la xarxa, a vegades no cal complicar-se!
-Aquesta recepta és per presentar el tiramisú de forma individual en got o copa, no proveu de fer-la en una plata per tallar i servir a trossos, perquè se us desmuntarà.
-L’ideal és no fer-ho amb cafè sinó amb el licor amaretto.
-En el supermercat venen melindros especials per fer tiramisú. Tot i això, prometo penjar-ne una recepta.