dilluns, 28 d’abril de 2014

PAELLA


Si  penses que l’aventura és perillosa, prova la rutina, és mortal.
Paulo Cohelo

… es preciso combatir la mortal confabulación de la rutina y la pereza. Y mantener, como una rebelde y creadora forma de vida, la clara decisión de no acostumbrarse.
José Antonio Marina

La rutina és l’hàbit de fer sempre allò mateix, la rutina diària: llevar-se, anar a treballar, dinar, fer el cafè (alguns la cigarreta), anar al gimnàs o a les classe d’anglès, arribar a casa, assaltar el frigorífic, quedar-se en coma en el sofà, mirar la sèrie i sant tornem-hi!

I això a la nostra societat és vist com alguna cosa positiva, probablement perquè l’ordre i el mètode són qualitats ben vistes a casa nostra, però si observem atentament ens adonem que a la llarga això produeix avorriment, desídia de viure i fins i tot, ansietat. Perdoneu però això que tots els dies siguin iguals és horrorós i “algú ho havia de dir”.
Solem conformar-nos amb aquesta rutina, d’altra banda perquè el més fàcil que un humà pot fer és seguir-la, no hi ha riscos ni sorpreses i no vol un esforç.
Els antropòlegs d’això en diem seguir el guió i  és el més fàcil que pot fer un humà, m’explico:
Un guió és: “una seqüència predeterminada i estereotípica d’accions que defineixen una situació ben coneguda” (Schank i Abelson 1977).
Es tracta de seguir els aconteixements segons unes pautes prèviament apresses. Traduït a llenguatge mundà, vol dir que si jo només vaig a sopar fora el dissabte és complicat que m’arrisqui en aquesta aventura un dimarts. Perquè el meu cervell està preparat per seguir el guió, i el guió entre setmana no hi consta en cap cas, sopar fora de casa!

És cert que els horaris laborals ens condueixen estrepitosament cap a la rutina, però des d’aquí reivindico que qualsevol dia de la setmana és digne de diversió i gaudi. Crec, fins i tot, pot produir més gaudi trencar la rutina que seguir-la. Fer un festeta el dilluns al vespre pot animar-te la setmana. Només es tracta de vèncer el guió, fer un llengot a la mandra i animar-se! És veritat que els horaris laborals i les obligacions ens impedeixen moltes vegades fer activitats, però de ben segur que hi ha un dia que plegues abans de la feina, o que pots saltar-te anar al gimnàs o  que pots faltar a les classe d’anglès.

La meva feina m’ha ensenyat que no hi ha dies per la diversió ni dies per la rutina, per mi cada dia pot esdevenir molt diferent, per això no m’importa si és dimarts o diumenge. I em dono el plaer d’anar a un taller de caves un dijous, d’anar al cinema un dimarts o d’assistir a la Fira alimentària un dimecres. Va ser allà on vaig decidir a provar el caldo Aneto de peix per a fer una paella, perquè comprar un caldo de peix fet, fa que trencar el guió sigui molt més fàcil i si a sobre saps que Aneto té caldos naturals, ja no et queden excuses de la col·lecció: -Entre setmana no tinc temps de res!

Aquest cop m’he decidit per fer una Paella un dimarts, no creieu que no cal esperar el Diumenge?


Ideal per: Menjar amb una gran amanida davant, si esteu fent dieta hipocalòrica.
Absteniu-vos: Persones que patiu hipertensió o colesterol.

Ingredients:
-Pebrot vermell
-Pebrot verd
-Ceba
-Gambes
-Escamarlans
-Calamar
-Musclos
-Tomàquet de sucar
-Arròs
-Brou de peix

1. Netegem els musclos de fora amb un ganivet per treure la brutícia del mar. Els posem en una olleta amb un dit d’aigua i tapem l’olla. Ho posem al foc. Ho retirem quan siguin oberts i els reservem.
2. En una paella amb un xic d’oli coem les gambes, els escamarlans i el calamar (tallat a daus). Quan siguin cuits, ho retirem i ho reservem.
3. Tallem la ceba i els pebrots a daus ( o ratllats) i  ho coem a la paella.
4. Quan la ceba i els pebrots són cuits hi afegim els tomàquets rallats.
5. Quan el tomàquet és ben confitat, afegim l’arròs i deixem que es dori una mica, mentre el remenem.
6. Tot seguit afegim el brou, les gambes, els escamarlans i el calamars.
7. Quan l’arròs està gairebé cuit, hi afegim els musclos.
8. Fet i menjat! Salut















Dels errors també s’aprèn:
-Podeu triar el marisc que vulgueu.
-Amb el temps he descobert que la qualitat dels ingredients és important perquè et surti una bona paella, però la clau és el sofregit, no tinguis pressa per fer la ceba, si no queda ben cuita la paella està desgraciada. Força oli i foc lent!
-La proporció d’arròs i caldo és digne de tesi doctoral, les meves mesures són:
            -1 tassa de cafè d’arròs per persona.
            -Per cada tassa de cafè d’arròs , 2 tasses i mitja de brou.
-Hi ha mil arrossos, finalment després de provar-ne molts el que ens va millor és el bàsic, el normal, el més barat!


Moltes gràcies a caldos Aneto per haver-me convidat a Fira Alimentària, un plaer haver-vos conegut en persona i corroborà la qualitat dels vostres productes. A Barcelona vaig poder conèixer nous productes, tastar novetats gastronòmiques i el millor de tot conèixer i compartir experiències amb altres persones que com jo s’han llençat a la piscina i han fet un blog. Un bon exemple és la Maria, la mestressa del blog: Cocinera inexperta, us convido a que la visiteu! http://cocinerainexperta.blogspot.com.es/


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada