dilluns, 28 d’abril de 2014

PAELLA


Si  penses que l’aventura és perillosa, prova la rutina, és mortal.
Paulo Cohelo

… es preciso combatir la mortal confabulación de la rutina y la pereza. Y mantener, como una rebelde y creadora forma de vida, la clara decisión de no acostumbrarse.
José Antonio Marina

La rutina és l’hàbit de fer sempre allò mateix, la rutina diària: llevar-se, anar a treballar, dinar, fer el cafè (alguns la cigarreta), anar al gimnàs o a les classe d’anglès, arribar a casa, assaltar el frigorífic, quedar-se en coma en el sofà, mirar la sèrie i sant tornem-hi!

I això a la nostra societat és vist com alguna cosa positiva, probablement perquè l’ordre i el mètode són qualitats ben vistes a casa nostra, però si observem atentament ens adonem que a la llarga això produeix avorriment, desídia de viure i fins i tot, ansietat. Perdoneu però això que tots els dies siguin iguals és horrorós i “algú ho havia de dir”.
Solem conformar-nos amb aquesta rutina, d’altra banda perquè el més fàcil que un humà pot fer és seguir-la, no hi ha riscos ni sorpreses i no vol un esforç.
Els antropòlegs d’això en diem seguir el guió i  és el més fàcil que pot fer un humà, m’explico:
Un guió és: “una seqüència predeterminada i estereotípica d’accions que defineixen una situació ben coneguda” (Schank i Abelson 1977).
Es tracta de seguir els aconteixements segons unes pautes prèviament apresses. Traduït a llenguatge mundà, vol dir que si jo només vaig a sopar fora el dissabte és complicat que m’arrisqui en aquesta aventura un dimarts. Perquè el meu cervell està preparat per seguir el guió, i el guió entre setmana no hi consta en cap cas, sopar fora de casa!

És cert que els horaris laborals ens condueixen estrepitosament cap a la rutina, però des d’aquí reivindico que qualsevol dia de la setmana és digne de diversió i gaudi. Crec, fins i tot, pot produir més gaudi trencar la rutina que seguir-la. Fer un festeta el dilluns al vespre pot animar-te la setmana. Només es tracta de vèncer el guió, fer un llengot a la mandra i animar-se! És veritat que els horaris laborals i les obligacions ens impedeixen moltes vegades fer activitats, però de ben segur que hi ha un dia que plegues abans de la feina, o que pots saltar-te anar al gimnàs o  que pots faltar a les classe d’anglès.

La meva feina m’ha ensenyat que no hi ha dies per la diversió ni dies per la rutina, per mi cada dia pot esdevenir molt diferent, per això no m’importa si és dimarts o diumenge. I em dono el plaer d’anar a un taller de caves un dijous, d’anar al cinema un dimarts o d’assistir a la Fira alimentària un dimecres. Va ser allà on vaig decidir a provar el caldo Aneto de peix per a fer una paella, perquè comprar un caldo de peix fet, fa que trencar el guió sigui molt més fàcil i si a sobre saps que Aneto té caldos naturals, ja no et queden excuses de la col·lecció: -Entre setmana no tinc temps de res!

Aquest cop m’he decidit per fer una Paella un dimarts, no creieu que no cal esperar el Diumenge?


Ideal per: Menjar amb una gran amanida davant, si esteu fent dieta hipocalòrica.
Absteniu-vos: Persones que patiu hipertensió o colesterol.

Ingredients:
-Pebrot vermell
-Pebrot verd
-Ceba
-Gambes
-Escamarlans
-Calamar
-Musclos
-Tomàquet de sucar
-Arròs
-Brou de peix

1. Netegem els musclos de fora amb un ganivet per treure la brutícia del mar. Els posem en una olleta amb un dit d’aigua i tapem l’olla. Ho posem al foc. Ho retirem quan siguin oberts i els reservem.
2. En una paella amb un xic d’oli coem les gambes, els escamarlans i el calamar (tallat a daus). Quan siguin cuits, ho retirem i ho reservem.
3. Tallem la ceba i els pebrots a daus ( o ratllats) i  ho coem a la paella.
4. Quan la ceba i els pebrots són cuits hi afegim els tomàquets rallats.
5. Quan el tomàquet és ben confitat, afegim l’arròs i deixem que es dori una mica, mentre el remenem.
6. Tot seguit afegim el brou, les gambes, els escamarlans i el calamars.
7. Quan l’arròs està gairebé cuit, hi afegim els musclos.
8. Fet i menjat! Salut















Dels errors també s’aprèn:
-Podeu triar el marisc que vulgueu.
-Amb el temps he descobert que la qualitat dels ingredients és important perquè et surti una bona paella, però la clau és el sofregit, no tinguis pressa per fer la ceba, si no queda ben cuita la paella està desgraciada. Força oli i foc lent!
-La proporció d’arròs i caldo és digne de tesi doctoral, les meves mesures són:
            -1 tassa de cafè d’arròs per persona.
            -Per cada tassa de cafè d’arròs , 2 tasses i mitja de brou.
-Hi ha mil arrossos, finalment després de provar-ne molts el que ens va millor és el bàsic, el normal, el més barat!


Moltes gràcies a caldos Aneto per haver-me convidat a Fira Alimentària, un plaer haver-vos conegut en persona i corroborà la qualitat dels vostres productes. A Barcelona vaig poder conèixer nous productes, tastar novetats gastronòmiques i el millor de tot conèixer i compartir experiències amb altres persones que com jo s’han llençat a la piscina i han fet un blog. Un bon exemple és la Maria, la mestressa del blog: Cocinera inexperta, us convido a que la visiteu! http://cocinerainexperta.blogspot.com.es/


dimarts, 15 d’abril de 2014

CUSCÚS DE POLLASTRE

Hospitalitat és l’única i més exacta paraula que em ve al cap  quan m’acomiado de la amfitriona d’aquell pis de Pineda. Ella m’acompanya fins l’entrada del bloc de pisos, m’ofereix una bufanda (el temps ha refrescat) i em convida per un altre dia. Li dono mil gràcies, sabent que em quedo curta! Ens dirigim cap al cotxe que està aparcat al mateix carrer, carregats de menjar i amb un bon canvi de mentalitat. Fent un símil que m’encanta: avui he perdut dos diòptries de les meves ulleres occidentals, hi veig una mica més clar, una mica més “objectiu”. El nivell de prejudici m’ha baixat uns quants graus i penso que això em fa millor persona, si més no,  més digna… Pujo al cotxe i segueixo reflexionant amb el concepte d’hospitalitat. Sé que així que arribi a casa m’hi posaré a fons.

Un cop a casa, després d’organitzar el calaix de les espècies i guardar la carmanyola al frigorífic, em deixo caure davant de l’ordinador i deixo que wikipedia posi ordre al meu batibull mental. En faig una lectura crítica (d’un temps ençà, no sé fer-la d’un altra manera!).

Hospitalitat:

1.És la qualitat d’acollir els estranys. La paraula “estranys” no m’agrada gens, crec que és molt més suggerent la paraula “desconegut”.

2.En grec es tradueix amb philoksenía: amor als estranys. Insisteixen en els estranys, certament, el llenguatge pot ocasionar molt problemes socioculturals. Conec el prefix -Filo, que significa: amor, tendència, afecte i Ksenos: estrany, hoste.

3.En llatí; hospitare: rebre com a convidats. Existeixen algunes paraules que deriven d’aquí i per tant estan estretament relacionades: hospital, hostal i hospici. Observo que no anava tan desencaminada.

Deixo enrere wikipedia, doncs ara enganxa l’article amb la industria hotelera, crec que això comença a desmuntar-se...
D’acord que si entenc la hospitalitat com un regal, seria acceptable que un dia aquest regal l’haig de tornar. També accepto que a occident, la senyora hospitalitat no és gaire  famosa, altres pobles la tenen com una tradició, de la qual un dia tu també te’n pots beneficiar. No deixo de pensar en el viatge a l’Índia, el que per nosaltres era hospitalitat extrema i fins i tot, en alguns moments ofensiva, per ells era el pa de cada dia, era allò normal.

L’entrada de wikipedia finalitza amb un…

-Articles relacionats: Banquet. Per què serà, que una vegada més el menjar, els aliments, la taula i el beure són protagonistes d’un fet tan summament social?

Vam passar un matí inoblidable, a mans de la Hakima que és una excel·lent cuinera! Ens va ensenyar a cuinar un cuscús deliciós. Vam aprendre les bases de la cuina àrab. Vam parlar. Vam dinar  i com no, vam prendre un té deliciós envoltats per el caliu familiar i sense deixar d’escriure mil apunts mentals, de tot el que vèiem i el que notàvem. Certament, una experiència que no oblidaré mai. Mil gràcies!

És una recepta que tarda hores en fer-se, ideal per cuinar en grup i amenitzada amb una bona conversa. Ganduls de la cuina absteniu-vos!
  

Ingredients:
-Cuscús
-Pollastre
-Pebre negre
-Cúrcuma
-Safrà
-Canyella
-Mantega salada barrejada amb orenga
-Coriandre (2 branques grans)
-Julivert (2 branques grans)
-Cebes 10 aprox.
-Panses de Corint
-Ametlles
-Oli de gira-sol
-Oli d’oliva
-Sucre
-Sal


1.Deixem reposar les panses de Corint en aigua.

2.Tallem les cebes (7 unitats petites aprox.) per la meitat i les filetegem ben primes les posem a una olla gran juntament amb oli d’oliva, sal , ½ culleradeta de pebre negre, canyella en pols (1 culleradeta), safrà (1 culleradeta) i per últim, amb l’ajuda d’un fil blanc, fem un farcellet de julivert i coriandre.

3.Afegim el pollastre a quarts i quant comença a estar ros hi afegim l’aigua fins que quedi cobert i anem afegim tanta aigua com ens demani (que sol ser molta!).  

            Mentre això es va coent...

4. En una olla més petita posem les cebes que ens han sobrat ben filetejades, les panses que teníem en remull, un altre farcellet de julivert i coriandre i 4 cullerades grans de sucre. Deixem a foc lent.

            Mentre tenim aquestes dues olles als fogons...

5.Posem el cuscús en una recipient gran i afegim 2 rajolins d’oli de gira-sol, ho barregem amb les mans i afegim aigua fins que el cuscús quedi mullat, però no inundat, es remena amb les mans.

6.Aquest cuscús mullat l’hem de coure “al vapor” a sobre de l’olla on s’està coent el pollastre. Es pot fer amb una olla especial de coure al vapor.

7.Al cap d’uns 20 minuts aprox. retirem el cuscús, el posem en el recipient gran (que hem fet servir abans) i el mullem amb aigua, per deixar-lo solt. El tornem a posar a sobre l’olla perquè s’acabi de coure. Aquest procés l’hem de repetir fins a tres vegades, però pot variar segons el tipus de cuscús i la quantitat.

8.Quan el cuscús està cuit, tou i amb olor de farina, retirem el pollastre de l’olla i el posem en una plata apte per el forn. El pintem amb la mantega i l’enrossim al forn.

9.En una paella hi posem oli i fregim les ametlles pelades.


10.Hora d'enplatar: En una safata gran, posem el cuscús i el mullem amb un cullerot ple del caldo de coure el pollastre. A sobre del cuscús hi posem el pollastre enrossit i a sobre del pollastre les cebes que hem cuit amb les panses. Per últim ho culminem amb les ametlles fregides.



Dels errors també s’aprèn:

-L’olla de fer el cuscús la podeu trobar a qualsevol botiga, també es pot fer amb un colador gran amb els forats petits (perquè no s’escoli el cuscús) i amb una tapa que encaixi a la perfecció perquè no s’escapi el vapor. La gràcia de la recepta és que el cuscús es cogui amb el vapor que fa el pollastre, la ceba i les espècies!

-El cuscús vol que l’acariciïs amb les mans. Mentre és cru ho pots fer, però desprès és millor que utilitzis una cullera perquè crema molt.

-Tots els ingredients són fàcils de trobar al supermercat.

-Ai, quasi se m’oblida! el coriandre és el “cilantro” (castellà) i és la mateixa herba que utilitzem per fer guacamole!