dilluns, 31 de març de 2014

TRENA DE POLLASTRE I POMA

Aquesta trena precisa unes mans manyoses, unes mans que sàpiguen trenar, talment com trenar una llarga cabellera. Hem parlat mai de les trenes, els pentinats i tot allò que ens fem al cabell?
El nostre cabell és únic per com el tenim, és a dir per les seves característiques físiques però també per com el tractem, perquè cada comunitat empra en el cabell un tipus de tractament o de no tractament, que fa que aquest sempre esdevingui un element cultural i en algunes ocasions un element dotat de simbolisme. Veiem-ne uns quants exemples:

Frazer (1890) posa de manifest nombrosos exemples on es fa palesa la idea que un home pot ser víctima d’un malefici per mitjà d’un  floc de cabell o d’un tros d’ungles. Els illencs de les Marqueses creien que pel fet d’enterrar un tros de cabell o d’ungles la resta del cos de la persona aniria quedant malmesa com si també estigués enterrada. El mateix autor també posa de relleu com a França quan una persona era acusada de bruixeria, se li rasurava tot el cabell abans d’entregar-la al botxí o a la foguera, ja que es creia que allí és on residia la bogeria i els poders diabòlics.
En aquests dos casos s’utilitza el pars pro toto (la part per el tot) Us sona la història de Samsó? No té res a envejar a aquestes dues!

Wilken (1886) defensava que el cabell era un símbol universal, és a dir, un ítem analitzable a totes les comunitats i convergia amb les directrius de Frazer de el pars pro toto. El cabell és la residència de l’ànima, i per tant, estar en consonància amb l’estat d’aquesta, és per això que la vídua hindú s’afaitava el cabell, per mostrar la més absoluta tristesa i celibat. A les illes de la Melanèsia, Malinowsky sota un altre prisma havia observat la mateix praxis en la vídua i en totes aquelles persones lligades a la vida sagrada.

Hutton (1927) fa un estudi sobre els caçadors de caps Nagas, i descobreix que  utilitzaven el cabell de les seves víctimes per decorar les llances, i asseguraven  d’aquesta manera la fertilitat dels seus camps construint emblemes en forma fàl·lica. Aquest autor fa una associació indirecta entre els cabells i el sexe.

Seguint aquesta línia Fortune explica com els Dobu fan palesa la seva victòria sexual adultera rasurant el cap de les seves amants per fer-ho públic.

Més recentment Hallpike (1987) diu: “el cabell és un símbol poderós!”. Aquest autor parla del cabell social, el cabell com una “matèria” apta per la simbolització. Què vol dir això? Bàsicament que puc fer-ne ús per definir-me i caracteritzar-me com a persona, com a comunitat, que puc inscriure en ell un missatge. El cabell i el seu tractament com a mitjà d’expressió social. D’aquesta manera com diu H.Velasco: la cultura multiplica la “varietat natural”. Semblantment a un tatuatge, un pírcing, la roba que vestim o les joies que ens decoren.

Els missatges en ell poden ser milions això sí, cal interpretar cada tractament del cabell dins de la seva cultura. Des del rasurat al lliure creixement, l’exhibició o l’ocultació, el màxim tractament o el no tractament intencionat, les formes, els colors, les mides, la composició en tires, trenes, metxes, cues, monyos, tal com diferents tipus de decoracions: postissos, peinetes, diademes, corones... Conformen un ítem analitzable que sempre forma part d’un tot cultural.

Hem anat molt lluny per posar exemples, però si voleu ens quedem a casa, i tot allò que us semblen modes, prenen un sentit més enllà d’aquesta. El cabell pot relacionar la persona amb la societat o l’estatus al qual pertany. Algú va dir una barbaritat com ara: els cabells curts són propis de persones envoltades en una gran disciplina: monges, soldats i convictes, i el cabell més llarg pertany a persones més pròximes als marges de la societat: joves i intel·lectuals. Us pot semblar molt classificatori i de fet ho és, però quedem-nos amb la idea principal, està clar que tots ells solen portar pentinats ben diferents, oi? El mateix passa amb la barba i el tractament de la resta del cabell de cos.
Per què serà que ara molts homes occidentals es depilen? Algunes corrents ho relacionen amb la pujada de pràctiques d’esport i la millora del confort durant l’exercici físic. D’altres parlen d’una feminització creixent dels homes, tan dels seus trets físics no modificables (la rubostusitat del maxil·lar inferior, la forma punxeguda dels canins, la prognatació de les orbites...) com dels modificables (el pèl del cos, l’olor corporal...).
A tot això, dir-vos que la barba torna estar de moda entre els sectors postmoderns dels joves. La humanitat no deixa mai de sorprendre’m!

És ideal per: Sopars inesperats, persones que es salten un dia la dieta hipocalòrica.
Absteniu-vos: Persones de dieta hipocalòrica estricta.

Ingredients:
-1massa brisa o de pasta de full
-1 poma
-2 pits de pollastre
-2 porros
-panses i nous
-formatge (ratllat o en llenques)
-canyella

Per al farcit:
1. Piquem el porro ben petit i el passem per la paella amb un xic d’oli.
2. Pelem la poma i la tallem a daus, la afegim a la paella. Fem el mateix amb el pit de pollastre prèviament tallat.
3. Quant aquests ingredients estan ben cuits hi afegim els fruits secs,  la canyella i deixem que s’ofegui tot junt a foc baix durant  uns 5 minuts.


Muntar la trena:
4. Estirem una massa de pasta de full o brisa, fins aconseguir un rectangle (sempre podem utilitzar un ganivet per donar la forma que desitgem a la massa). A la part central del rectangle i formant una fila vertical, hi posem la massa que hem fet a la paella i a sobre el formatge.  A les parts de massa que no tenen farcit a sobre (és a dir a dreta i esquerra del farcit) fem talls diagonals, amb l’ajuda d’un ganivet, de manera que ens quedin unes tires a cada costat que puguem trenar tapant el farcit, alternant una tira per sobre i una per sota, tot fent una trena. (Una imatge val més que mil paraules!).
5. Punxem amb una forquilla la trena i la pintem amb ou. La posem al forn a d’alt i a baix 170ºC, el temps real de cocció és molt poc, tot depèn de si us agrada més torrada o més blanqueta.





Dels errors també s’aprèn:
-El farcit el podeu modificar al gust i convertir-ho amb una recepta dolça o baixa en calories.
-La massa la podeu fer a casa, però realment tenir una massa a la nevera et dóna molt de joc per qualsevol recepta dolça o salada.
-La xarxa està plena de vídeos de com fer el muntatge però crec que, si saps trenar un cop tens els talls fets és força intuïtiu.

2 comentaris:

  1. M'alegro molt!
    Jo desitjo troba una estoneta per navega per el teu blog!

    ResponElimina