diumenge, 5 d’octubre de 2014

SOPA DE CEBA


Aquest estiu he estat a un dels cementiris més grans del món: Auschwitz.
El lloc escollit per Hitler i els seus compatriotes, en termes del nazisme, la Solució final al problema del judaisme, un holocaust sense precedents o com l’anomenen els propis jueus: el Shoah, que en hebreu significa catàstrofe.

En aquestes contrades hi reposen les cendres de més d’un milió de Persones. La majoria com bé sabeu eren jueus, però també van exterminar polonesos, gitanos, presoners de guerra soviètics, criminals, homosexuals, alemanys amb discapacitats físiques o mentals, testimonis de Jehovà i tots aquells que ells consideraven una amenaça per el partit o per l’evolució de la raça àrea.

Per això van construir els camps de concentració, espais on deportaven tots aquests grups de persones citats anteriorment. Un cop arribats, separats de la família i desposseïts dels objectes personals, eren seleccionats en dos grups, aptes o no aptes. Aquests últims eren conduits a les càmeres de gas, on els seus propis compatriotes jueus eren els encarregats de tancar-los a dins juntament amb una llauna de Zyklon B (que era la marca registrada d’un insecticida a base de cianur) i gasejar-los fins a  produir-los la mort. Els aptes, eren sotmesos a una desinfecció i un cop rasurat el cos sencer, eren premiats amb un pijama de ratlles, uns esclops de fusta, un número de barracó i una llitera. Aptes per a treballs forçosos inhumans. Les lliteres òbviament, eren compartides, el menjar molt escàs i pobre en nutrients, els esclops t’asseguraven unes nafres incurables, ja ho deia Primo Levi (un dels supervivents d’Auschwitz): La mort a Auschwitz comença pels peus”.

Per poder aconseguir unes botes, una cullera, una samarreta interior o qualsevol altre atuell necessari s’havien de fer tractes amb els treballadors del barracó anomenat Canadà. Aquest era el barracó on s’hi emmagatzemaven tots els objectes personals dels presoners, certament que treballar en aquest barracó era una sort, ja que sempre es tenia més oportunitat per “pispar” quelcom per intercanviar-ho en el mercat negre, ja fos una cullera, unes botes, unes ulleres. L’única moneda de canvi que tenien els presoners era la sopa, així el canvi més normal era: dues sopes per unes botes. Això és traduïa en el fet que els treballadors del barracó Canadà tenien un pronòstic de vida més llarg ja que podien menjar més. En canvi, per els altres, això suposava quedar-se dos dies sense sopar per aconseguir un calçat digne –si es pot dir d’aquesta manera-. El valor d’una sopa, no té preu!

Per cert, el nom del barracó li van posar els propis presoners. En aquells temps el país més ric del món era Canadà i el que més si assimilava en aquell infern era allò. Quatre parets plenes d’objectes personals, però també de riqueses, or, diners, objectes de culte religiós... Diuen les males llengües que els bancs suissos són plens de diners alemanys provinents de les riqueses jueves que van sortir d’Auschwitz. També diuen que gran part dels avenços mèdics del S.XX els va fer el Dr. Mengele a Auschwitz, fent cruels experiments amb els presoners. Ens estem aprofitant avui dia d’aquells avanços científics? Us ho deixo per a la reflexió.

Tot això penso que és molt penós, aquí al costat de casa, un tros d’història recent que fa vergonya aliena, quelcom que mai hauria d’haver passat i menys encara repetir-se. I compte, que sovint, la manera de repetir-se la història no és fidel a l’original. Amb això vull dir que, amb els conflictes actuals que abracen les nacions s’hi ha d’anar amb peus de plom. Amb tot, ara que hi podem fer?

Sembla que el que ens reportaria més confort mental seria ignorar-ho, però crec que seria el més indigne per les víctimes i per la humanitat sencera, tampoc cal que jutgem o menyspreem els descendents dels qui van provocar aquest gran error. Sembla sensat fer ús de les paraules de  George Santayana cal recordar, perquè:

Aquell qui no recorda la historia està condemnat a repetir-la!

-Una gran manera de conèixer que hi va passar a Auschwitz en són els seus testimonis, per a mi un del millors és Primo Levi amb la narració de la seva pròpia vivència al camp en forma de best seller: “Si això és un home”.
-Una altra novel·la, potser  més ensucrada i apte per a tots els públics és: “La bibliotecària d’Auschwitz”, de Antonio G. Iturbe.
-Si creieu que aquesta història ens ha ensenyat que els autoritarismes i els règims dictatorials no es podran repetir mai més, us aconsello una pel·lícula alemana del 2011 que no us deixarà indiferents i us farà dubtar d’aquesta certesa democràtica: “La onada”.

Com que d’això va el tema us proposo una sopa, una de capçalera, fàcil de fer, econòmica i boníssima.

És ideal per: És diürètica, però tot i això és força calòrica, sempre en podeu fer la versió hipocalòrica.
Absteniu-vos: Si teniu colesterol.

Ingredients:
-3 cebes grosses
-1 cullerada de mantega
-1l de brou de pollastre fet per vosaltres o comprat
-1 cullerada de farina
-vi blanc
-formatge rallat emmental.
-pa

1. Posem el brou en una olla a escalfar.
2.Pelem i tallem la ceba a la juliana, la coem en una paella amb la mantega a foc suau, una bona estona, fins que quedi ben enrossida.
3.Afegim la farina i quan està ben barrejat ho reguem amb un rajolí de vi blanc. Coem 5 minuts.
4. Afegim la ceba a la olla i deixem coure tot junt amb l’olla tapada uns 20 minuts.
5. Posem al forn dos llesques de pa amb formatge rallat al damunt i quan estiguin ben gratinades les retirem.
6. Servim la sopa en bols i l’hi posem el pa amb formatge al damunt.





Dels errors també s’aprèn:

-Amb una carcassa de pollastre, una patata i una pastanaga, en teniu prou per fer un brou de pollastre per aquesta sopa. Si no teniu més temps, podeu comprar-lo fet.

-Hi ha receptes que en el brou hi posen formatge gruyère rallat, penso que no canvia tant el gust i és un abús de calories, tot i això entre gustos....



dimarts, 2 de setembre de 2014

30 IDEES PER CRÈIXER A LA CUINA



D’aquí pocs dies faig anys, 30 concretament. Alguns pensareu que sóc molt jove i altres que m’estic fent gran, els meus pensaments van més amb els del segon grup. És evident que sóc jove, però no podem obviar que m’estic fent gran. És per això que passo per uns dies de reflexió interna una espècie d’ introspecció freudiana, que em té capficada. Miro enrere, valoro el present i faig jocs amb el futur, tot això sense deixar de viure al dia i de pensar en tots aquests projectes que m’ocupen. Un d’ells és aquest blog, que em dóna molta feina, però també moltes alegries. Que m’ha ajudat a créixer a la cuina i també al despatx. Tot un repte personal. És per això que aquí us deixo 30 coses que he après a la cuina, de ben segur alguns de vosaltres en coneixereu moltes, de tota manera espero que les gaudiu!


1.Penso llavors cuino. Abans de començar a fer una nova recepta assegura’t de tenir tot els ingredients que et calen si no vols sorpreses d’última hora.
2. La felicitat. No facis de la cuina una presó. Cuinar hauria de ser un motiu per ser més feliç. Si no ho aconsegueixes, canvia de “recepta”!
3. A la cuina no es llença res. Si t’ha sobrat verdura sempre pots fer una truita campestre, amb la pasta una excel·lent amanida i no t’oblidis que la carn i el peix poden tenir una segona vida en forma de croqueta. El congelador també és una bona opció i si no vols obrir més els fogons sempre pots fer un sopar degustació de sobres de la casa!
4. Triar és de savis.  Allò que no compris no ho menjaràs, en el bon i en el mal sentit. Acostuma’t a llegir les etiquetes dels productes, compra de manera raonable i no compulsiva, elabora una llista del que necessitaràs i deixa per el final els productes frescos (làctics, carn, peix, congelats...).
5. La nevera.  S’aconsella a 5ºC. Les lleixes inferiors són les mes fredes, per tant hi guardarem la fruita i la verdura; les següents estarien destinades als embotits, carns i fins i tot peixos; més amunt hi anirien els formatges i els iogurts. Les portes són per a les begudes i les conserves obertes. No oblidis que els ous  sempre han d’anar dins d’una ouera opaca i no es poden posar a la porta ja que cada vegada que obrim i tanquem, els anem movent i això fa que perdin propietats semblantment que amb la llum.
6. Walt Disney no és etern. No és recomanable guardar res al congelador durant més d’un any. Pots congelar els bàsics com: all i julivert, sofregit, brou o fins i tot sobres de menjar. S’aconsella a -18ºC.
7.  Ets la llet! És útil tenir sempre nata per cuinar. N’hi ha dues. Una que porta més del 33% de matèria grassa, habitualment aquesta s’utilitza per a les postres, per muntar-la cal que sigui  a 5ºC. La de menys del 33% de MG, és la que utilitzem per fer la carbonara. En el cas de la beixamel sempre queda més lligada amb llet sencera que desnatada.  Recorda que un iogurt natural  és un bàsic, és un postra, una base per fer una salsa, un ingredient per a fer pa de pessic, o fins i tot, pot ser útil per lligar una  crema de verdures.
8. Formatges. És aconsellable guardar-los a la nevera però no utilitzar paper film ni d’alumini, sinó més aviat un recipient o un drap, per evitar que es creï un microclima i evolucionin les espores. Com més gran és el tall millor es conservar, sempre tens la opció de ratllar-lo.
9. El Peix fa salut i no fa greix. El gran repte per a tots, consumir més peix i si és possible fresc. Com ho saps si és fresc? Els ulls del peix són molt característics, la olor també. És ben sabut que el dilluns no és bon dia per menjar peix. A l’hora de cuinar-lo, perquè no faci no pudor, has de tallar la cua o bé embolcallar-la amb paper d’alumini. Si vols que no se t’enganxi a la paella, folrar-la amb paper de forn i cuina-hi el peix a sobre.
10.  Posar tota la carn a la graella.  És preferible posar el pebre quan és crua i un cop cuita salar-la, sempre que puguis treu-la abans de la nevera i cuina-la a temperatura ambient. La carn picada dura molt poc a la nevera, ull!.
11. L’ou o la gallina? Segur que coneixes què volen dir  els números impresos en els ous i ara també saps com guardar-los, el tercer truc és comprovar si és bo: al submergir-lo en aigua s’ha d’enfonsar. Recorda que és un aliment molt versàtil que pots  cuinar de mil maneres i que si tens salut, pots menjar-ne  fins a 4 a la setmana (Societat Espanyola de Nutrició Comunitària).


12. La Pasta gansa. No posis la pasta fins que l’aigua no bulli. No cal que  posis el minuter per saber el temps de cocció, és molt variable segons la temperatura de l’aigua i la duresa, el millor és provar-la! Un cop bullida i escorreguda no passar mai per sota l’aigua, afegeix un raig d’oli d’oliva. Ja saps els beneficis de la pasta integral?
13. Arròs pels nuvis. Una tassa de cafè plena d’arròs per persona. Bullit tot amb un gra d’all i una branca de julivert queda molt més gustós.
14. Verdura. No és obligatori però aguanta més a la nevera. La de temporada sempre serà més fresca i de més qualitat, cosa que també vol dir més nutritiva. Com la identificaràs?  La més econòmica. Si vols està preparat, descarrega’t un calendari a la xarxa.
15. One Apple a day, keep doctor away. Les pomes són les “maduradores” de la fruitera per excel·lència, compte si poses els plàtans al costat.  Hi ha fruites que un cop arrencades del arbre ja no maduren més (s’anomenen aclimatèriques) per exemple: les llimones, les taronges, les maduixes, el raïm, les pinyes... Per tant, tal com les compris quedaran.
Recorda que el tomàquet i l’alvocat són fruites.
16. Herbes aromàtiques i espècies. Són un bon reclam per condimentar plats de manera sana, les pots guardar a la despensa seques o fer un hortet urbà i utilitzar-les fresques. Les espècies són un trampolí per descobrir nous sabors a la cuina. Et ve gust?
17. El pa de cada dia. Gairebé ningú té temps d’anar a buscar cada dia el pa, pots optar per anar a la fleca de tant en tant i congelar-lo, abans de caure a els urpes de la baguette congelada.
18. El temps és or. Cada aliment té el seu temps de cocció. No és el mateix coure una ceba que un pèsol. Per cuinar bé és imprescindible respectar-ho, d’aquesta manera obtindrem el màxim de cada ingredient.
19. Més que cassoles. Les olles, les cassoles, les paelles i els estris de cuina estan dissenyats per un ús determinat, no val fer un ou ferrat en un olleta. No tinguem mandra ni por d’utilitzar la fusta i el ganivet gros, acabes més ràpid, treballes més agust i menys perillosament que amb el ganivet de pelar fruita.  Per cert, el pa i la patata són els més grans desfiladors que es coneixen. Si tens un bon ganivet no l’utilitzis per el pa i la patata.
20. Gadgets. Un dia vaig descobrir el passapurés, el colador xinès, el pelador de patates i pastanagues… Les botigues són plenes d’atuells que et poden inspirar.


21. Vapor. La cuina al vapor és la millor tècnica per a conservar els nutrients de les verdures en un estat òptim, recorda que en el bullit molts nutrients marxen per l’aigüera.
22. Microones. Què dir! Molt versàtil i pràctic permet molt més que escalfar la llet. Si poses les taronges  n’extrauràs el doble de suc. Val la pena utilitzar la tapa, no tan sols per no embrutar-lo sinó perquè no hi marxi l’aigua i l’aliment no quedi sec. Malgrat tot, jo no en tinc a casa!
23. La pressió de l’olla. L’olla a pressió és una bona alternativa per aquells que no tenim temps. Ideal per a fer brous i cremes.
24. El capità enciam. Tenim la mala costum de tirar les fulles verdes de l’enciam. En realitat tirem els nutrients a la brossa i ens quedem amb el cor, que és la part menys nutritiva i més indigesta. No s’ha de submergir l’enciam una hora en aigua, ni deixar-lo en remull perquè perdrem els nutrients.
25. El caldo de repàs. Quan facis qualsevol tipus de brou, no llencis els ingredients. Un cop acabat afegeix més aigua i torna a bullir-ho, tindràs un brou excel·lent per cuinar, que pots guardar al congelador.
26. Mentre cuino. Cuinar té el seu tempo, tot és qüestió d’organització. Durant l’elaboració d’una recepta hi ha molts períodes de temps mort, per exemple: mentre es cou alguna cosa,  podeu aprofitar per fregar el que heu anat embrutant,  per anar preparant el segon pas de la recepta o bé per gestionar el que us va sobrant i fer lloc al congelador.
27. La pela és la pela. Menjar sa no és car, però vol temps. No tan per cuinar (la cuina saludable és molt senzilla), sinó per comprar productes frescos de qualitat i proximitat. D’altra banda és tant important el que mengem que ens pot emmalaltir i ens pot curar. És veritat que la salut no té preu!
28. Innovar. Tan si cuines per tu, com si cuines per la família. Sempre és agradable descobrir gustos nous i noves receptes. No siguem monòtons i avorrits. Atreveix-te!
29. L’art d’emplatar. Hi ha mil estudis que diuen que la mida, la forma del plat, la disposició del menjar en el plat i òbviament l’espai on es menja són molt importants, no tan sols per el nostre estat d’ànim sinó per com mengem i absorbim els nutrients!
30. Dels errors també s’aprèn. Si alguna cosa no et surt bé, no et rendeixis. La xarxa està plena de receptes, sempre hi ha dues versions: la fàcil i la difícil. En general la cuina és com moltes coses a la vida, només vol paciència i dedicació. Bon profit!
 
 
 



dijous, 12 de juny de 2014

PIRULETES DE POLLASTRE AMB KIKOS

Mentre fregeixo les piruletes amb un ull posat al forn, penso en com ha evolucionat el concepte piruleta. Ja no significa únicament un menjar dolç, dur de mastegar i pensat per la canalla.

-Com es diu piruleta en anglès?
Lollipop: Lolly = llengua i Pop = bufetada.
Últimament ho faig molt, és que aquest any passat vaig decidir tornar a estudiar anglès, així que intento almenys un cop al dia reflexionar en anglès, sí i tant! Molts pensareu que estic sonada, tinc una vida interior en anglès, és una manera com una altra de practicar la llengua.

-Per què?
Un dia, dins d’un taxi  a Nova Delhi, em vaig adonar que necessitava millorar el meu anglès, evidentment que em defensava però amb això no en tenia prou. El pobre taxista em feia preguntes i jo contestava amb somriures. El pitjor de tot és que sabia prou anglès per entendre el que em preguntava, però em faltava l’anglès suficient per contestar-li! Ja m’hi havia trobat temps enrere a la feina, és clar que allò bàsic ho sabia dir, però no podia mantenir una conversa, més enllà de fer preguntes bàsiques i donar ordres senzilles. I això s’havia d’acabar.

-Quan?
Durant la meva infància, anava dos cops a la setmana a classes particulars i feia anglès a l’escola. Les meves professores posaven tot de la seva part per ensenyar-me anglès, recordo mil fotocòpies amb un complex vocabulari, textos en past perfect, passives, phrasal verbs i algun listening amb accent típic Oxford. Aquest curs he anat a classe, res a veure amb la meva infància, a classe parlo en anglès i faig mil listenings, de persones que parlen anglès en diferents accents.  D’altra banda,  miro la televisió en anglès (tot el que em deixen), intento llegir algun llibre i cada dia entro a la BBC.

-Resultat?
Abans no parlava anglès, el llegia, el comprenia, sabia diferenciar un past perfect d’un present continuos, sabia dir tots els animals del circ en anglès, i fins i tot el verb segrestar! Però era incapaç de mantenir una molt senzilla conversa amb un taxista o de preguntar a un pacient si tenia al·lèrgia a algun medicament. Tampoc creieu que ara parlo perfectament, però tinc més fluïdesa i és cert que m’equivoco i dic moltes coses malament, però si més no, les dic i penso que em faig entendre molt millor que abans, sense la necessitat de saber a la perfecció els noms dels peixos ni de tenir la llista dels verbs memoritzada!

-Per a què serveix?
Un grup d'investigació de Neuropsicologia i Neuroimatge Funcional de la Universitat Jaume I diu que: "les persones bilingües són més ràpides i eficients en determinades tasques a causa d'una diferent forma de control cerebral.” Un altre estudi de l'any 2011 diu que aprendre un idioma estranger canvia la forma de veure el món i que els parlants que són bilingües pensen de manera diferent que aquells que fan servir només un idioma, el millor de tot és això: no cal parlar el segon idioma amb fluïdesa per tenir-ne els efectes! Què us sembla? No està gens malament, si a més a més tenim en compte que els catalans ja parlem dos idiomes.
Si afegim l’anglès a les arques del nostre saber podrem dir que som poliglotes, que no és cap insult sinó més aviat una floreta! 
I així és com un dia descobreixes que saps dir: Bon profit/ Buen provecho / Enjoy the food! Encara no saps si és totalment correcte però tothom ho ha entès i t’has llença’t a parlar en anglès!

És ideal per: Sopars amb amics, amants del pollastre.
Absteniu-vos: Aquells que no podeu menjar fregits, és totalment prohibit.

Ingredients:
-Kikos
-Pollastre
-Ou batut
-Oli
-Palets de broqueta

1.Triturem els kikos a la picadora, al túrmix o bé amb el morter. Ha de quedar triturat però no farina.
2.Tallem el pollastre en forma de tires de 2 dits de gruixut i  l’enrosquem. El punxem a la part superior del pal de fusta.
3. El passem per ou batut i per kikos triturats.
4. Fregim amb abundant oli fins que els kikos quedin torradets.


Dels errors també s’aprèn:
-No hi poseu sal, els kikos són molt salats.
-L’oli per fregir ha de cobrir totalment la piruleta, jo utilitzo una olleta petita en comptes d’una paella.
-El primer dia les piruletes no queden gaire rodones, és practica!
-Els pots posar de peu o tombats, tot depèn del temps que tinguis per idear un suport!

diumenge, 25 de maig de 2014

PASTÍS DE XOCOLATA

18/05/14_Després d’un cap de setmana intens, festiu i conciliador, el diumenge a les 23:45 pm deixo caure el meu cos en posició horitzontal a dins del llit, agafo el llibre que tinc a la tauleta de nit “llegeixo” un paràgraf i ja no puc més. Certament el llibre és dolentíssim! Em desitgen feliços somnis mentre rebo una carícia als cabells, tanco els ulls, de fons sento la televisió, experts discuteixen sobre la influència de la lluna plena al cos humà, ressonen algunes paraules: licantropia, alts nivells d’adrenalina, índex de criminalitat…
Abans d’entregar-me al son, 2 pensaments:
-Tinc la planta dels peus adormida:  neuropatia “post-talons”
-No he posat el despertador!!

Fa estona que alguna cosa, pertorba el meu descans, entra llum a l’habitació tot i això continuo dormint. Envoltada en somnis estranys i sense relació: un sofà marró i alguna cosa que se’m crema a la cuina… Decideixo llevar-me, miro el despertador tota preocupada per el somni culinari… 11:51 am. Verge Santa!!! He dormit 12 hores!

Realment el meu cos necessitava repòs, necessitava somiar. Tinc la sensació que fa dues setmanes que no somio res! Em deixo caure davant de l’ordinador amb la meva tassa preferida a la mà esquerra i la rata a la dreta, i em disposo a fer recerca, òbviament vull informació nova, sorprenent i si és possible amb rigor científic. Aquí va!
  • Cada vegada que dormim somiem vàries vegades, en cas de recordar el somni al despertar únicament ho fem de l’últim somni.
  • El 60% dels somnis són situacions quotidianes repetides.
  • Durant el son, es dóna una part essencial de l’aprenentatge i la memòria. Les dendrites neuronals són capaces de  fer connexions noves i inviables durant l’estat de vigília. Per tant, mentre dormim i només llavors, emmagatzemem la informació i fem noves connexions neuronals.
  • En el somni hi ha més presència d’emocions negatives que positives, més ansietat que alegria.
  • Alguns especialistes actuals, apunten que només el 10% dels nostres somnis són de caràcter sexual, augmentant aquest percentatge només en  l’adolescència.
  • Sembla que la son és produïda, entre altres coses, per la melatonina, que és la hormona que segrega la glàndula pineal. La situació es dóna de la següent manera: amb l’ajuda dels fotoreceptors que tenim a la retina, s’envia un missatge al SNC dient que és de nit, seguidament s’avisa a la glàndula pineal que secreti melatonina. Aquesta regula el cicle circadià, que té 24 hores i gestiona moltes activitats fisiològiques en el cos humà.


No està gens malament, oi? Què ens passa als que treballem de nit? Em sembla que  la nostra melatonina para una mica boja!

Mentrestant jo continuo immersa en el que m’explica la ciència... A l’altra punta del planeta una jove de la tribu waiput, només llevar-se ha anat a la cabanya de  la tüalaüakat (l’àvia de la tribu)  i aquesta ha “interpretat “ el seu lapüt, (el  somni), algun ancestre intenta dir-li alguna cosa important que li passarà i això no s’ha de deixar perdre, és una revelació...

A l’illa de  Malàisia, una habitant del poble  senoi, cada matí es reuneix amb tota la família (òbviament no són pocs!) i aquest és el moment més important de la jornada, junts comencen el nou dia, interpretant els  somnis fins al darrer detall, un cop acabada aquesta tasca i només llavors, podran iniciar la jornada laboral.

Veiem com els somnis, i la nostra manera de viure’ls depenen de la cultura en la que els analitzem, i és que sembla que la melatonina no funciona igual per a tothom. Ja ho diuen que la cultura s’incrusta en la biologia.

Aquest pastís és un somni fet realitat! Moltes vegades somio amb menjar, possiblement perquè els somnis són repeticions de tasques quotidianes, o perquè els meus avantpassats volen que abandoni la costum de pesar-me cada matí, això sí, em sembla que puc començar a treballar sense fer un conclave amb la meva família i explicar l’entrellat dels meus somnis.


És ideal per: Matins de ressaca, esportistes, estudiants i amants de la xocolata.
Absteniu-vos: Alt contingut de greix saturat i hidrats.

Ingredients:
-400 grm. Xocolata negra (rajola)
-300 grm. de nata per cuinar
-300 grm. de llet
-1 massa de pasta de full
-4 ous
-Fruits secs trencats


1.Cobrim una plata (apte per forn) no gaire alta amb la massa de pasta de full (amb el corresponent paper de forn a sota). Punxem amb una forquilla la massa i la cobrim amb un altre paper de forn al damunt i hi posem al damunt algun recipient apte per forn. Aquest muntatge el fem perquè no ens pugi la massa. Aproximadament 150ºC uns 15 minuts a d’alt i a baix.

2.En una olla hi posem: la llet, la nata i la xocolata trencada ben petita, a foc lent perquè es desfaci.

3.Quan ja està ben desfet, retirem del fogó i anem afegim els ous un a un fins que quedi una massa homogènia.

4. Amb molta cura retirem el paper de forn de sobre de la massa i afegim la massa de xocolata.

5.Coem al forn 170ºC uns 15 minuts aproximadament.

6.En una picadora o un morter piquem els fruits secs.

7. Quan el pastis és cuit el retirem del forn i ràpidament el decorem amb els fruits secs.



Dels errors també s’aprèn:
-Jo utilitzo cassoletes de fang petites per tal que no em pugi la massa, però podeu utilitzar qualsevol altra cosa, com flameres o altres recipients.
-Es pot fer de xocolata blanca, però no oblideu que gairebé duplicareu calories.
-Jo faig servir els fruits secs que tingui per casa...
-Un cop feta és millor guardar-la a la nevera.


dissabte, 3 de maig de 2014

TIRAMISÚ FÀCIL

 La cuina on cada dia us prepareu el dinar, on escalfeu la llet i on se us cremen les torrades està plena d’històries. El mateix passa amb els aliments que guardeu al rebost o les begudes que teniu al moble bar del menjador. Fins i tot, la carta de postres del restaurant està plena de misteris per descobrir. Em jugo la pell que mil vegades demanes tiramisú, doncs a partir d’avui quan el demanis, estic segura que pensaràs en això que ara t’explicaré, jo no m’ho trec del cap.

Diu la llegenda, que el tiramisú fou inventat al S.XVII al nord d’Itàlia, expressament perquè fos degustada per el duc de Toscana Cosim III,  que era un amant de la dolçor i el bon tiberi. Aquest va fer viatjar la recepta per el país. D’aquesta manera va ser coneguda per Itàlia, com la sopa del duc, però la cosa va canviar quan arribar a Venècia, on entre cortines i sales barroques es convertir en el menjar preferit dels cortesans, per les propietats afrodisíaques. Es va posar tant de moda, que la gent abans de qualsevol trobada amorosa en feia un consum indiscriminat!

En els bordells venecians era molt típic consumir aquest dolç, i es començar a canviar l’etiqueta de “zuppa del duca” (sopa del duc),  per “tira me sù” que en italià vol dir, tirem amunt. Un nom molt suggerent, per a un client del bordell, oi? Els metres els oferien als clients abans d’anar a les habitacions, ja que els bordells d’Itàlia tenien cuiner i era on solien anar tots els soldats a distreure’s.

La versió oriental afirma que el verdader tiramisú neix a Àsia amb el nom de Tsunami-tsu, que significa remolí de passió. Sigui com sigui, la passió està inclosa en les dues versions, jo em quedo amb la italiana, i tu? Tot i no saber si és certa, em sembla d’allò més pintoresca, i el que us puc assegurar és  que amb la quantitat de greixos i hidrats de carboni que porta el tiramisú, dóna molta energia. Els efectes afrodisíacs penso que són efecte placebo, si home sí, el poder de la ment: si tu hi creus et fa efecte. I és que la ment és molt poderosa! L’altra cara de propietats les notes quan n’ingereixes en gran quantitat, ja que produeix somnolència, és a dir: “tira me giù”. Ull, doncs, amb les quantitats!

-És ideal per: Persones amb activitats frenètiques, de qualsevol tipus.
-Absteniu-vos: Diabètics, col·leccionistes de colesterol i persones d’ hipertensió desenfrenada.

Ingredients:
-500grm de mascarpone
-2 cullerades soperes de sucre
-2 rovells d’ou
-Melindros
-1 tassa de cafè de cafetera
-1 xarrup de rom
-Cacau en pols

1.En un bol batem els rovells amb el sucre.
2.Ho barregem amb el mascarpone i el xarrup de rom.
3.Mullem amb el cafè els melindros i els posem a la base d’un got o una copa de gelat.
4.A sobre hi posem el mascarpone que hem barrejat amb els rovells.
5.Espolvoregem amb cacau en pols.



Dels errors també s’aprèn:
-És la recepta més fàcil de la xarxa, a vegades no cal complicar-se!
-Aquesta recepta és per presentar el tiramisú de forma individual en got o copa, no proveu de fer-la en una plata per tallar i servir a trossos, perquè se us desmuntarà.
-L’ideal és no fer-ho amb cafè sinó amb el licor amaretto.
-En el supermercat venen melindros especials per fer tiramisú. Tot i això, prometo penjar-ne una recepta.






dilluns, 28 d’abril de 2014

PAELLA


Si  penses que l’aventura és perillosa, prova la rutina, és mortal.
Paulo Cohelo

… es preciso combatir la mortal confabulación de la rutina y la pereza. Y mantener, como una rebelde y creadora forma de vida, la clara decisión de no acostumbrarse.
José Antonio Marina

La rutina és l’hàbit de fer sempre allò mateix, la rutina diària: llevar-se, anar a treballar, dinar, fer el cafè (alguns la cigarreta), anar al gimnàs o a les classe d’anglès, arribar a casa, assaltar el frigorífic, quedar-se en coma en el sofà, mirar la sèrie i sant tornem-hi!

I això a la nostra societat és vist com alguna cosa positiva, probablement perquè l’ordre i el mètode són qualitats ben vistes a casa nostra, però si observem atentament ens adonem que a la llarga això produeix avorriment, desídia de viure i fins i tot, ansietat. Perdoneu però això que tots els dies siguin iguals és horrorós i “algú ho havia de dir”.
Solem conformar-nos amb aquesta rutina, d’altra banda perquè el més fàcil que un humà pot fer és seguir-la, no hi ha riscos ni sorpreses i no vol un esforç.
Els antropòlegs d’això en diem seguir el guió i  és el més fàcil que pot fer un humà, m’explico:
Un guió és: “una seqüència predeterminada i estereotípica d’accions que defineixen una situació ben coneguda” (Schank i Abelson 1977).
Es tracta de seguir els aconteixements segons unes pautes prèviament apresses. Traduït a llenguatge mundà, vol dir que si jo només vaig a sopar fora el dissabte és complicat que m’arrisqui en aquesta aventura un dimarts. Perquè el meu cervell està preparat per seguir el guió, i el guió entre setmana no hi consta en cap cas, sopar fora de casa!

És cert que els horaris laborals ens condueixen estrepitosament cap a la rutina, però des d’aquí reivindico que qualsevol dia de la setmana és digne de diversió i gaudi. Crec, fins i tot, pot produir més gaudi trencar la rutina que seguir-la. Fer un festeta el dilluns al vespre pot animar-te la setmana. Només es tracta de vèncer el guió, fer un llengot a la mandra i animar-se! És veritat que els horaris laborals i les obligacions ens impedeixen moltes vegades fer activitats, però de ben segur que hi ha un dia que plegues abans de la feina, o que pots saltar-te anar al gimnàs o  que pots faltar a les classe d’anglès.

La meva feina m’ha ensenyat que no hi ha dies per la diversió ni dies per la rutina, per mi cada dia pot esdevenir molt diferent, per això no m’importa si és dimarts o diumenge. I em dono el plaer d’anar a un taller de caves un dijous, d’anar al cinema un dimarts o d’assistir a la Fira alimentària un dimecres. Va ser allà on vaig decidir a provar el caldo Aneto de peix per a fer una paella, perquè comprar un caldo de peix fet, fa que trencar el guió sigui molt més fàcil i si a sobre saps que Aneto té caldos naturals, ja no et queden excuses de la col·lecció: -Entre setmana no tinc temps de res!

Aquest cop m’he decidit per fer una Paella un dimarts, no creieu que no cal esperar el Diumenge?


Ideal per: Menjar amb una gran amanida davant, si esteu fent dieta hipocalòrica.
Absteniu-vos: Persones que patiu hipertensió o colesterol.

Ingredients:
-Pebrot vermell
-Pebrot verd
-Ceba
-Gambes
-Escamarlans
-Calamar
-Musclos
-Tomàquet de sucar
-Arròs
-Brou de peix

1. Netegem els musclos de fora amb un ganivet per treure la brutícia del mar. Els posem en una olleta amb un dit d’aigua i tapem l’olla. Ho posem al foc. Ho retirem quan siguin oberts i els reservem.
2. En una paella amb un xic d’oli coem les gambes, els escamarlans i el calamar (tallat a daus). Quan siguin cuits, ho retirem i ho reservem.
3. Tallem la ceba i els pebrots a daus ( o ratllats) i  ho coem a la paella.
4. Quan la ceba i els pebrots són cuits hi afegim els tomàquets rallats.
5. Quan el tomàquet és ben confitat, afegim l’arròs i deixem que es dori una mica, mentre el remenem.
6. Tot seguit afegim el brou, les gambes, els escamarlans i el calamars.
7. Quan l’arròs està gairebé cuit, hi afegim els musclos.
8. Fet i menjat! Salut















Dels errors també s’aprèn:
-Podeu triar el marisc que vulgueu.
-Amb el temps he descobert que la qualitat dels ingredients és important perquè et surti una bona paella, però la clau és el sofregit, no tinguis pressa per fer la ceba, si no queda ben cuita la paella està desgraciada. Força oli i foc lent!
-La proporció d’arròs i caldo és digne de tesi doctoral, les meves mesures són:
            -1 tassa de cafè d’arròs per persona.
            -Per cada tassa de cafè d’arròs , 2 tasses i mitja de brou.
-Hi ha mil arrossos, finalment després de provar-ne molts el que ens va millor és el bàsic, el normal, el més barat!


Moltes gràcies a caldos Aneto per haver-me convidat a Fira Alimentària, un plaer haver-vos conegut en persona i corroborà la qualitat dels vostres productes. A Barcelona vaig poder conèixer nous productes, tastar novetats gastronòmiques i el millor de tot conèixer i compartir experiències amb altres persones que com jo s’han llençat a la piscina i han fet un blog. Un bon exemple és la Maria, la mestressa del blog: Cocinera inexperta, us convido a que la visiteu! http://cocinerainexperta.blogspot.com.es/


dimarts, 15 d’abril de 2014

CUSCÚS DE POLLASTRE

Hospitalitat és l’única i més exacta paraula que em ve al cap  quan m’acomiado de la amfitriona d’aquell pis de Pineda. Ella m’acompanya fins l’entrada del bloc de pisos, m’ofereix una bufanda (el temps ha refrescat) i em convida per un altre dia. Li dono mil gràcies, sabent que em quedo curta! Ens dirigim cap al cotxe que està aparcat al mateix carrer, carregats de menjar i amb un bon canvi de mentalitat. Fent un símil que m’encanta: avui he perdut dos diòptries de les meves ulleres occidentals, hi veig una mica més clar, una mica més “objectiu”. El nivell de prejudici m’ha baixat uns quants graus i penso que això em fa millor persona, si més no,  més digna… Pujo al cotxe i segueixo reflexionant amb el concepte d’hospitalitat. Sé que així que arribi a casa m’hi posaré a fons.

Un cop a casa, després d’organitzar el calaix de les espècies i guardar la carmanyola al frigorífic, em deixo caure davant de l’ordinador i deixo que wikipedia posi ordre al meu batibull mental. En faig una lectura crítica (d’un temps ençà, no sé fer-la d’un altra manera!).

Hospitalitat:

1.És la qualitat d’acollir els estranys. La paraula “estranys” no m’agrada gens, crec que és molt més suggerent la paraula “desconegut”.

2.En grec es tradueix amb philoksenía: amor als estranys. Insisteixen en els estranys, certament, el llenguatge pot ocasionar molt problemes socioculturals. Conec el prefix -Filo, que significa: amor, tendència, afecte i Ksenos: estrany, hoste.

3.En llatí; hospitare: rebre com a convidats. Existeixen algunes paraules que deriven d’aquí i per tant estan estretament relacionades: hospital, hostal i hospici. Observo que no anava tan desencaminada.

Deixo enrere wikipedia, doncs ara enganxa l’article amb la industria hotelera, crec que això comença a desmuntar-se...
D’acord que si entenc la hospitalitat com un regal, seria acceptable que un dia aquest regal l’haig de tornar. També accepto que a occident, la senyora hospitalitat no és gaire  famosa, altres pobles la tenen com una tradició, de la qual un dia tu també te’n pots beneficiar. No deixo de pensar en el viatge a l’Índia, el que per nosaltres era hospitalitat extrema i fins i tot, en alguns moments ofensiva, per ells era el pa de cada dia, era allò normal.

L’entrada de wikipedia finalitza amb un…

-Articles relacionats: Banquet. Per què serà, que una vegada més el menjar, els aliments, la taula i el beure són protagonistes d’un fet tan summament social?

Vam passar un matí inoblidable, a mans de la Hakima que és una excel·lent cuinera! Ens va ensenyar a cuinar un cuscús deliciós. Vam aprendre les bases de la cuina àrab. Vam parlar. Vam dinar  i com no, vam prendre un té deliciós envoltats per el caliu familiar i sense deixar d’escriure mil apunts mentals, de tot el que vèiem i el que notàvem. Certament, una experiència que no oblidaré mai. Mil gràcies!

És una recepta que tarda hores en fer-se, ideal per cuinar en grup i amenitzada amb una bona conversa. Ganduls de la cuina absteniu-vos!
  

Ingredients:
-Cuscús
-Pollastre
-Pebre negre
-Cúrcuma
-Safrà
-Canyella
-Mantega salada barrejada amb orenga
-Coriandre (2 branques grans)
-Julivert (2 branques grans)
-Cebes 10 aprox.
-Panses de Corint
-Ametlles
-Oli de gira-sol
-Oli d’oliva
-Sucre
-Sal


1.Deixem reposar les panses de Corint en aigua.

2.Tallem les cebes (7 unitats petites aprox.) per la meitat i les filetegem ben primes les posem a una olla gran juntament amb oli d’oliva, sal , ½ culleradeta de pebre negre, canyella en pols (1 culleradeta), safrà (1 culleradeta) i per últim, amb l’ajuda d’un fil blanc, fem un farcellet de julivert i coriandre.

3.Afegim el pollastre a quarts i quant comença a estar ros hi afegim l’aigua fins que quedi cobert i anem afegim tanta aigua com ens demani (que sol ser molta!).  

            Mentre això es va coent...

4. En una olla més petita posem les cebes que ens han sobrat ben filetejades, les panses que teníem en remull, un altre farcellet de julivert i coriandre i 4 cullerades grans de sucre. Deixem a foc lent.

            Mentre tenim aquestes dues olles als fogons...

5.Posem el cuscús en una recipient gran i afegim 2 rajolins d’oli de gira-sol, ho barregem amb les mans i afegim aigua fins que el cuscús quedi mullat, però no inundat, es remena amb les mans.

6.Aquest cuscús mullat l’hem de coure “al vapor” a sobre de l’olla on s’està coent el pollastre. Es pot fer amb una olla especial de coure al vapor.

7.Al cap d’uns 20 minuts aprox. retirem el cuscús, el posem en el recipient gran (que hem fet servir abans) i el mullem amb aigua, per deixar-lo solt. El tornem a posar a sobre l’olla perquè s’acabi de coure. Aquest procés l’hem de repetir fins a tres vegades, però pot variar segons el tipus de cuscús i la quantitat.

8.Quan el cuscús està cuit, tou i amb olor de farina, retirem el pollastre de l’olla i el posem en una plata apte per el forn. El pintem amb la mantega i l’enrossim al forn.

9.En una paella hi posem oli i fregim les ametlles pelades.


10.Hora d'enplatar: En una safata gran, posem el cuscús i el mullem amb un cullerot ple del caldo de coure el pollastre. A sobre del cuscús hi posem el pollastre enrossit i a sobre del pollastre les cebes que hem cuit amb les panses. Per últim ho culminem amb les ametlles fregides.



Dels errors també s’aprèn:

-L’olla de fer el cuscús la podeu trobar a qualsevol botiga, també es pot fer amb un colador gran amb els forats petits (perquè no s’escoli el cuscús) i amb una tapa que encaixi a la perfecció perquè no s’escapi el vapor. La gràcia de la recepta és que el cuscús es cogui amb el vapor que fa el pollastre, la ceba i les espècies!

-El cuscús vol que l’acariciïs amb les mans. Mentre és cru ho pots fer, però desprès és millor que utilitzis una cullera perquè crema molt.

-Tots els ingredients són fàcils de trobar al supermercat.

-Ai, quasi se m’oblida! el coriandre és el “cilantro” (castellà) i és la mateixa herba que utilitzem per fer guacamole!