dilluns, 22 d’abril de 2013

PA DE SANT JORDI


Molt probablement n’has tingut ja uns quants entre mans i amb ells has plorat i has rigut, alguns t’han interessat, t’han atrapat, t’han sorprès,  d’altres els has adorat o han passat sense pena ni glòria. Segur que d’ells n’has après mil coses noves, però segur que no t’han permès sortir el cap de setmana o, contràriament,  han vingut amb tu de vacances, a la platja, a la casa rural o al tren de rodalies. Te’ls han deixat i n’has deixat, els has trencat, perdut o oblidat, te n’han regalat, te n’han recomanat i fins i tot te’ls han imposat. Has après amb  ells a cuinar i també a no fer errades  ortogràfiques, segur que t’han instruït o senzillament t’han distret...
El primer que vas tenir probablement era un conte infantil, però més tard van arribar els llibres de l’escola, aquells que s’havien de folrar amb aironfix i marcar amb el nom, el curs i la classe. Quants llibres de text han passat per les teves mans mentre vas anar a l’escola? També eren protagonistes de la teva vida infantil aquells llibres de lectura obligatòria, en el meu cas eren els del vaixell de vapor, segons anaves creixent, el color de les portades anava canviant i eren més complexes, que traduït al llenguatge infantil volia dir que tenien més lletra i menys dibuixos. Quan eres adolescent et van fer llegir aquells clàssics avorridíssims que feien que odiessis llegir: El lazarillo de Tormes, El perro del hortelano, El coronel no tiene quien le escriba... Alguna mestra, un dia s’inspirava i et feia fer un treball de síntesis d’un clàssic, fet que t’amargava unes desitjades vacances de setmana santa! Més tard, has descobert altres tipus de llibres, com els llibres tècnics que et recomanaven a la universitat, les novel•les romàntiques, els manuals d’auto ajuda, els llibres de cuina, les guies de viatge i fins i tot, potser has redescobert els clàssics, de ben segur que amb una mirada més madura.
La millor manera de fer que un nen llegeixi és predicar amb l’exemple. És cert que els meus pares sempre tenien un llibre a la tauleta de nit i sempre aprofitaven sants i aniversaris per emplenar-me de lectura infantil. Més tard, la meva curiositat va fer que els meus ulls  frisessin  amb els llibres de la prestatgeria del despatx de casa els meus pares i me n’adonés que aquells clàssics que em feien llegir a l’escola no m’agradaven, però que en canvi els llibres de l’Agatha Christie del meu pare eren molt entretinguts.
Llegir és un plaer per moltes persones i sempre penso que aquells que no gaudeixen de la lectura és perquè no han trobat un bon llibre que els captivi, o senzillament, no han trobat el gènere que els agrada. Una bona novel•la, per exemple,  et fa entrar en una altra dimensió, et fa oblidar el lloc on ets, qui ets i que ocupes, per submergir-te en una història captivant, ja sigui la història d’un perfumer, la d’un policia retirat, un jove amb conductes sexuals sorprenents,  el constructor d’una església medieval, una nena filòsofa, un assassí en sèrie, un periodista perseguit o un detectiu privat amb un característic bigoti… Diuen que si la novel•la és bona el lector s’ha de sentir identificat amb un dels personatges. Hi ha altres lectors que prefereixen una història real, com per exemple una biografia i d’altres que són fans dels assajos...
Així que us convido a llegir, a trobar el gènere que us agradi, el vostre autor preferit i a gaudir d’una activitat que augmentarà amb escreix la vostra salut mental. El 23 d’abril és el dia ideal per començar un bon llibre. De ben segur que trobeu algú amb qui intercanviar la rosa i el llibre! 

Us proposo una recepta molt catalana, molt del dia de sant Jordi, que pot anar perfecte per maridar amb un bon llibre!
Feliç dia de St. Jordi!

És ideal per: el pa és un bàsic de la dieta mediterrània, moltes vegades menyspreat per la quantitat d’hidrats de carboni. Vull  tirar una llança a favor del pa. Els hidrats són el combustible del cervell, totalment necessaris, i en aquest cas els hidrats són procedents dels cereals, per tant, totalment saludables i imprescindibles per realitzar una activitat mental com la lectura!
Absteniu-vos: celíacs i persones que patiu hipertensió i/o colesterol. 

Nouvinguts al món de la cuina no us espanteu, si jo he fet pa vosaltres també en sou capaços. Ànims!

Ingredients:
-400 grm de farina de força
-12 grm de llevat frec
-400 ml d’aigua tèbia
- 1 llenca de sobrassada
-1 paquet de formatge rallat
-Sal

1.Diluïm el llevat en un got d’aigua tèbia.
2.Barregem la farina amb un polsim de sal  i un got d’aigua i amassem.
3.Afegim a la massa, el llevat que hem diluït amb l’aigua i amassem enèrgicament fins obtenir una massa elàstica.
4.Dividim en dos boles de massa: a una hi afegim la sobrassada i a l’altra hi afegim el formatge rallat.
5.Deixem reposar una hora les masses en bols separats i cobertes amb un drap de cuinar.
6.Fem 5 boletes de la massa de formatge i 4 de la massa de sobrassada, per tal de dibuixar les barres de la Senyera en un motlle prèviament enfarinat.
7.Fornegem a 180ºC al forn de baix durant 45 minuts.


Dels errors també s’aprèn:
-Amassar és una feina molt entretinguda i cansada, però als nens els encanta, per tant, mans ben netes i a la massa!
-Reposar la massa és importantíssim, si disposeu de més temps, podeu deixar-la reposar fins a 1 hora i 30 minuts.

dijous, 18 d’abril de 2013

CANELONS FREDS DE SALMÓ


Avui em veureu la còfia!
Heu patit mai colesterol? És un mal major al món occidental. Un dia et fas una analítica de rutina i quan vas a buscar el resultat: premi! Tens hipercolesterolèmia o dislipidèmia o un trastorn del metabolisme dels lípids. Són tres maneres de dir-te que el teu valor en sang de colesterol LDL (o popularment batejat com colesterol dolent!) és més alt del que els barems estableixen. 

Tot aquest temps no has notat res, no et fa mal res i estàs ple de salut, podríem dir que malgrat tot estàs totalment asimptomàtic, per tant  no sospitaves  res de res. Segurament el metge o la infermera t’ha omplert el cap de cabòries: -Has de fer dieta baixa en greixos i  exercici físic i d’aquí tres mesos repetirem “el control”! És la forma més benèvola de dir-te que t’extrauran uns deu centímetres cúbics de sang de la vena amb una agulla, mentre una goma t’estrangula el braç i una simpàtica infermera et diu: -una punxadeta!

El colesterol és un lípid imprescindible per el correcte funcionament del cos humà, però quan el trobem de forma excessiva en sang és una anomalia del cos. És silenciosa no té una simptomatologia visible, no ocasiona febre, ni grans, ni dolor, ni vòmits, ni insomni..., però no per això és menys important. És convenient que mantinguem uns nivells adequats de colesterol, ja que en cas contrari, el risc de patir malalties cardiovasculars és més elevat. Aquestes malalties són totes aquelles que afecten al cor i als vasos sanguinis: artèries i venes.

Però el perill de patir una malaltia cardiovascular, va en augment segons amb qui s’ajunta el colesterol: els amics hipertensió, diabetis, obesitat, tabaquisme... No li fan cap bé. Amb això vull dir que si ja patim d’alguna d’aquestes malalties i li anem sumant males companyies, el risc de fer un infart augmenta. Per cada amic, tenim una papereta més perquè ens toqui la nefasta loteria.

Moltes d’aquetes malalties són ineludibles com la diabetis i alguns tipus de hipertensió,  però d’altres són el resultat del nostre dia a dia, per tant, si no volem ser una bomba de rellotgeria, ens hem de cuidar: el tabaquisme, el sedentarisme, l’estrès, les dietes altes en greixos... No són bons companys de viatge.

Menjar bé és fàcil i barat, només calen ganes d’ intentar-ho. No cal tornar-se un gurú de la dieta, a tots ens agrada un dia saltar-nos les normes i de fet d’això es tracta, de canviar certs hàbits per aquells que són més saludables i que aquests canvis no signifiquin un gran esforç per la vida diària perquè sinó -i està comprovat- resulta més fàcil abandonar en el camí.

Un dels hàbits modificables és el consum de peix, gairebé ningú en menja prou. El peix blau és ric en Omega 3, i actualment és una dels millors tractaments nutricionals per reduir el colesterol. El salmó fumat n’és un exemple. És un aliment amb unes qualitats nutricionals excel•lents, a més a més, gaudeix d’un molt bon prestigi culinari. El seu preu sol ser molt raonable i és molt versàtil cosa que ens  permet fer mil receptes diferents.

Amb aquesta recepta tinc una doble intenció: per una banda, la  de donar una solució a tots aquells que penseu que fer dieta i cuidar-se és avorrit i insípid i, per altra banda,  participar en el concurs Monsalmó per a blogs, fet que m’il•lusiona moltíssim!

És ideal per: persones que teniu mals companys de viatge que no us volen cap bé: hipercolesterolèmia, diabetis, hipertensió, sedentarisme...
Absteniu-vos: aquells que voleu perdre pes, encara que l’únic que engreixa d’aquesta recepta són les plaques dels canelons, penso que us ho podeu permetre si a la tarda us bellugueu una mica!

Ingredients
-8 plaques de canelons.
-1 escarola.
-4 llenques de salmó fumat.
-Formatge baix en greixos.
-Un grapat de nous.
-2 palets de cranc.
-1 iogurt desnatat sense edulcorants ni sucre.
-1 cogombre.
-1 all.
-1 llimona.


1.Bullim les plaques del canelons i un cop cuites les deixem reposar uns minuts en un bol amb aigua freda.
2.Tallem a daus el salmó, les nous, els palets de cranc i el formatge, netegem i tallem ben petita l’escarola. Amanim aquest conjunt amb oli d’oliva i sal.
3.Disposem les plaques de salmó en un drap de cuina i les anem  farcint i enrotllant.

La salsa de iogurt per cobrir els canelons:
a)Pelem el cogombre i el ratllem.
b)Ratllem un all ben petit.
c)Ajuntem l’all amb el cogombre i un iogurt desnatat.
d)Per últim, afegim el suc de mitja llimona a la salsa i posem una estona a la nevera.

4.Disposem els canelons en un plat i els cobrim amb la salsa de iogurt.
5.Guarnim amb nous trencades.


Dels errors també s’aprèn:
-Perquè les plaques de canelons surtin bé cal llegir les instruccions del fabricant i fer-ho tal com ens ho indiquen.
-Cal tallar ben petit el farcit dels canelons, especialment l’escarola, perquè quedi tot ben integrat i compacte.
-És possible posar-hi altres salses, però aquesta és totalment sense greixos, per tant, crec que és la més adequada.









dijous, 11 d’abril de 2013

PASTÍS DE FORMATGE RÀPID


Voleu venir a fer un tomb pel mercat?

Un home d’espatlles amples camina per la plaça del mercat tot pensatiu. De cop i volta aixeca un braç i barra el pas a un senyor que tragina una caixa d’olives, amb la mirada fixada en els seus ulls anuncia: -tot el que contemples amb els teus sentits no és l’autèntica realitat, sinó una mera còpia del món ideal! L’home se’l mira, baixa el cap i continua caminant mentre carrega les olives. Davant seu una senyora crida a un nen que fuig cames ajudeu-me amb una llimona a la mà, un petit furt d’infància, que amb el temps es convertirà en un delicte digne de judici. Mentre el nen corre salta per damunt d’un triangle dibuixat al terra. 

Hi ha un grup d’homes. Un d’ells té un guix a la mà i ha dibuixat un triangle al terra, aixeca la mirada i amb contundència afirma: -existeix una relació entre els catets d’aquest triangle! La resta l’observen pensatius, no poden contestar perquè en aquell mateix moment fa acte de presència un membre del govern anunciant una nova llei que en breu entrarà en vigor, lògicament, és resultat d’una decisió totalment democràtica. En aquest moment històric, la democràcia és un fet, no un somni. 

 El sol crema, però si alcem el rostre i parem atenció, podem sentir la brisa del mar Mediterrani. És estiu  i el blanc i el blau són els dos colors que tenyeixen el mercat.

-Un home no es pot banyar dos cops en el mateix riu!, enuncia un ancià. Aparentment parla sol i a la ciutat el coneixen amb el nom de l’Obscur. És un pensador d’idees estranyes, però bona fe. Ara mateix va de camí a la taverna a fer uns vinets. De sobte sent una estranya pudor a cremat  i reconeix perfectament aquesta olor, és la ferum que desprèn el llantió del seu amic: -bona tarda tingui mestre! Em dirigeixo a la taverna a fer un traguet, vol venir?  L’amic, que camina corbat, aixeca la vista decanta el llantió  i enuncia: -no, i vos anireu millor que tornareu!

En un banc, una ploma es mou sobre un paper que vol marxar amb el vent. La mà que la dirigeix  és la d’un home, escriptor de grans històries, el seu pròxim best seller és titularà: la Illíada.

A un costat del mercat hi ha una frenètica discussió entre dos homes que s’asseuen en un banc, si ens apropem ens envairà la perplexitat. Es tracta d’ un diàleg de qualitat, un ús del llenguatge acurat i clar. Una oratòria digne d’un pensador. Un d’ells és l’home que hem vist abans, el que deia que els sentits només són capaços d’inundar-nos d’ ombres, de còpies imperfectes de l’autèntica realitat. Insisteix en el discurs i tragina un llibre a la mà que es titula: Timeu. Diu que la veritat, les coses reals habiten en el món de les idees i que només a través de la purificació de l’ànima hi podrem arribar... El seu interlocutor no pensa de la mateixa manera i mentre parla assenyala amb el dit un llibre que porta sota el braç: Ètica. Afirma que tot el que veiem és el món real i aquesta és l’única realitat, el món físic en constant transformació. Realment són mestre i deixeble. L’Acadèmia que dirigeix el primer és una de les més prestigioses del moment, els seus alumnes  hi estudien arts i matemàtiques. 

Però lluny, a l’altra banda del país, en una petita illa s’hi celebren els jocs olímpics. Tota una festa, no només esportiva, sinó una afirmació de la cultura, una tradició que es repeteix de forma periòdica i que lògicament gaudeix d’una  vessant  gastronòmica. Enguany s’ha decidit donar als atletes un aliment energètic per després de les proves. És una novetat en l’alimentació i es creu que a partir d’ara i amb la promoció dels Jocs Olímpics, pot convertir-se en una tradició en aquestes contrades. És un aliment ric en proteïnes, sals i greixos i de fàcil elaboració: pastís de formatge!


Us ha agradat el tomb virtual? Ha sigut ben entretingut. És el preu de passejar per l’antiga Grècia: l’Àgora d’Atenes és un bullici d’opinions i d’idees, un escenari amb la paraula de protagonista.  Ressonen veus que si ets capaç d’escoltar no et deixen mai indiferent...
Només em queda fer-vos les presentacions oficials i posar noms a aquests filòsofs o amants de la saviesa. Per ordre d’aparició són:
-L’home de les espatlles amples és PLATÓ.
-Els homes del triangle són: PITÀGORAS i els alumnes de l’escola pitagòrica.
-L’obscur és HERÀCLIT
-L’home del llantió és DIÒGENES
-L’escriptor és HOMER
-Els homes del banc són PLATÓ i ARISTÒTIL
L’illa que acull els Jocs Olímpics és Olímpia i l’home encarregat de les dietes dels atletes és Marcus Porcius.

Després d’aquest tastet virtual de la història del pensament que hem adaptat a la nostra manera però fidels a la veritat, una pregunta m’assetja: per què no ens atrevim amb allò que desconeixem? Sovint ens fem una pel•lícula pensant que hi ha coses inabastables, impossibles per nosaltres i ni tan sols fem el primer pas! La filosofia no és difícil tan sols és complexa, però mai inaccessible. Hem de trobar aquell punt sòlid, fixar-nos una meta que pugem aconseguir i, a partir d’aquí avançar-hi, és a dir, no cal digerir de cop la Crítica de la raó pura de Kant, probablement abandonarem a la primera pàgina o després del pròleg, però, i si obrim un dels diàlegs de Plató per ensumar-hi quelcom de familiar?
  
La filosofia n’és tan sols un exemple, certament, una activitat intel•lectual. Has provat de fer punt? De muntar una coreografia per un ball? De fer una marató? De matricular-te en aquell curs que et permetrà fer la carrera dels teus somnis?... Segur que si comences per allò més assequible, a poc a poc, ho aconseguiràs, només et cal constància i dedicació!

La primera recepta que vaig veure de pastís de formatge em va semblar  inabastable per les meves mans novelles en cuina, però ben aviat vaig trobar-ne una de més fàcil i tan sols hi calien les ganes perquè em sortís bé. Ara ja em ronda pel cap un pastís de formatge de “high level”.
Aquesta recepta la faig pensant en el corrector d’aquest blog  (no signa les entrades però la seva feina és molt important!). En el meu filòsof de capçalera, en la persona que em fa sentir que res és inabastable per mi... Moltes gràcies,Toni!

És ideal per: Altament energètic per tant, esportistes, nens i persones amb carència de proteïnes és un postre ideal.
Absteniu-vos: diabètics, hipertensos i persones que patiu colesterol alt.

Ingredients
-1 terrina de formatge en crema estil philadelphia
-3 iogurts
-3ous
-4 cullerades de farina de blat (tipus maizena)
-7 cullerades de sucre

1.Barregem tots els ingredients amb una cullera o amb l’ajuda d’una batedora elèctrica.
2.Dipositem la massa en un motlle i coem al forn a 180ºC a baix durant 1 hora aproximadament.



Dels errors també s’aprèn:
-Cal enfarinar prèviament el motlle amb mantega i farina, per tal que no s’enganxi la massa i un cop fred, desemmotllar-ho sigui fàcil.
-No obrim el forn de forma repetida. Quan passin 40 minuts punxem el pastís amb un escuradents per comprovar la cocció. Quan és cuit l’escuradents surt net.
-És un pastís de nevera.

dimecres, 3 d’abril de 2013

BOTIFARRA ESPARRECADA


Obro la porta de l’habitació blava, la primera a mà dreta del primer pis. Dues tauletes amb una làmpada de pantalla acompanyen un llit de matrimoni vestit amb un cobrellit blau, parets blaves, coixins blaus i lavabo a conjunt. Allò rústic sempre em fa sentir com a ca l’àvia, amb una seguretat difícil de superar. Deixem les maletes a un costat de l’habitació i m’apropo a la finestra que hi ha al fons, cortines blanques de puntes velen una vista excepcional: unes vinyes del Penedès amb el sol ponent em saluden. Intento fer una foto mental, crec que em farà servei quan la voràgine del dia a dia crispi els meus nervis, però l’espectacle ha de finalitzar. Vull fer-me una dutxa i descansar un xic abans de sopar, però al girar-me m’adono que tenim companyia i sense dir res corro cap a l’altre costat de l’habitació: -Què passa Mireia? Em pregunta en Toni sense treure la mirada de les vinyes. –Vine corrents a la paret hi ha un llangardaix enorme!!

Em sento la persona més urbanita del món i em decebo de mi mateixa. Però certament no estic segura de si és un llangardaix o un nadó de serp, i això últim no em fa cap gràcia! Acordem que ell es quedi observant l’estrany de la paret i jo baixo al pati a la recerca de la dona de la casa. Obro la porta i la Nuca em dóna la benvinguda. Se m’accelera el cor i una vegada més maleeixo la meva fòbia als gossos. Intento ser una columna immòbil tot i que començo a suar i mantinc una taquicàrdia de 130 batecs per minut, si fa no fa, recordo la imatge de les vinyes  i intento relaxar-me. La Nuca marxa avorrida del meu costat. Explico a la mestressa que tenim companyia a l’habitació i em confessa que ella és molt poruga a l’hora d’afrontar situacions amb nous inquilins imprevistos, que sinó em fa res esperem una estona que el seu marit és a punt d’arribar.

Minuts més tard un home alt i robust fa l’entrada a la “nostra” habitació. Vesteix un texà que té set vides, i una camisa de quadres que algun dia va ser verda. Com tot pagès té bigoti i cabells blancs, menys sort les dents. Ens saluda amb un somriure i es dirigeix cap a la finestra equipat de tres aparells: una crossa que l’ajuda a caminar, una escombra i un recollidor. Lògicament ell troba que és un petit llangardaix inofensiu, ens fa les explicacions pertinents de la cua del llangardaix i la tècnica per matar-los. Abandona l’habitació i tornem a respirar a fons: una dutxa i cap a sopar.

Al menjador hi ha tres famílies ja entaulades en tovalles de quadrets. Ens asseiem a l’última taula, la que es recolza a la paret i té un banc amb coixins. En Toni em cedeix el banc, sap que m’encanta. Seguidament una noia jove i forta se’ns apropa i ens deixa la carta, és la filla del matrimoni. Em sorprèn que tinguin carta, és un petit hotel rural que porta un família que alhora també cultiva unes vinyes. Tot fet a casa: la botifarra, els embotits, els patés... Ens fem un fart de menjar coses ben bones que la mestressa ha preparat, amanit amb un vi del poble que ens ofereix les millors aromes de la zona!

Quan totes les taules hem sopat, la família de la casa s’asseu a la taula més pròxima de la cuina, amb una plata d’espinacs. Observo un àpat de família: la filla recrimina a la mare que s’agafa les coses massa a pit i el pare explica els problemes de l’avi per adaptar-se al nou aparell per a la sordesa... Treball antropològic pròpiament dit! Em confirmo una vegada més que totes les famílies tenen un eix comú que les uneix, que s’evidencia quan observes un àpat familiar. Tot i que algunes fan vi i botifarres i altres porten vida de ciutat, sembla que l’essència és la mateixa.

Quan acabem de fer la sobretaula ens aixequem amb la intenció de dir bona nit als propietaris de la casa i marxar a descansar, però aquest desig de “bona nit!”, paradoxalment, enceta una tertúlia sobre la ciutat de Tarragona, l’art, la vida a pagès, l’economia, el paper de la universitat, el teatre, les retallades, el temps, el preu d’un bon tractor... Finalment sembla que conegui la Maria i el Peret, un matrimoni que s’esmera per els seus hostes, tot i la duresa de la vida de pagès! Ens acomiadem amb l’excusa d’anar a veure les estrelles a fora, el Peret surt a fer la cigarreta i ens desitja bona nit, ara sembla definitiu. La Nuca ja dorm per la meva tranquil·litat!

Us proposo un brindis per les botifarres de casa, per el vi, per els tomàquets, per l’oli d’oliva, pel pa de pagès, per els embotits, per la crema catalana, per l’allioli i per tots aquells productes de la terra que un ésser humà produeix amb l’eina de la seva mà, amb constància i dedicació!

Botifarra esparracada, recepta catalana, fàcil i “resultona”! Recepta de Ferran Adrià que, a més a més de fer esferificacions, sap valorar una bona botifarra.

És ideal per:Molt rica en proteïnes d’alt valor biològic genial per a dones menstruants i gestants. També aporta gran quantitat de ferro i de vitamines del grup B.
Absteniu-vos: persones amb hipertensió i colesterol alt, la carn de porc ni tastar-la!


Ingredients:
-2botifarres de pagès
-200grm. de xampinyons
-Un manat d’alls tendres
-4 cullerades de vi blanc o ranci
-Branquetes de romaní i farigola

1.Retirem la pell de les botifarres i en fem boletes.
2.Netegem els xampinyons i els partim per la meitat.
3.Netegem els alls tendres i els tallem ben petits.
4.Dorem les boletes de botifarra amb els alls tendres, el romaní i la farigola.
5.Quan les botifarres ja estan gairebé cuites, afegim el vi i els xampinyons.
6.Deixem coure tot junt uns 10 minuts, si ho veiem molt eixut hi podem afegir una mica d’aigua.

Dels errors també s’aprèn:
-Es poden substituir els xampinyons per el bolet que us agradi més.
-Jo retiro les branques de farigola i romaní abans de servir-ho a taula, però això és qüestió de gustos.
-L’alcohol del vi queda ben reduït, per tant no patiu pels menuts de la casa.