dijous, 21 de març de 2013

AMANIDA DE MADUIXES


10h: Finalitza la classe de bodybalance i m’acomiado de la Montse i la Silvia, amb qui  a part de compartir mil guàrdies també compartim estones d’esport. Avui tinc ganes de quelcom més, així que em dirigeixo a la sala de màquines i m’instal•lo a la famosa “el•líptica” que està disposada de cara la paret, davant d’un gran mirall que em permet tenir una visió perfecte del gimnàs. Programo un treball lleuger per vint-i-cinc minuts, tovallola i aigua ben a prop.  No porto música, ni tinc a ningú amb qui conversar, així que em dedico a fer d’antropòloga (és un vici i ho faig sense adonar-me’n). El treball de camp consta d’una observació participant de la sala de màquines d’un humil gimnàs de poble  a les 10:15h del matí d’un dilluns de principis de març del 2013:

A la màquina del meu costat hi ha un home, començo una curiosa lluita interna amb mi mateixa, del tipus: “Em sona i no sé de què”. És un pacient? Treballa a una botiga? Cambrer? -Montes com has pogut fallar!!-. Era l’amo d’un mític bar de Blanes que va tancar (ara es dedica a purgar les llargues nits de bona música i bon beure i a cuidar-se). Se’m dibuixa un petit somriure, acabo d’encaixar una peça en el meu mapa mental!

Darrere meu hi ha una d’aquelles màquines que tot i ser enormes maneja un sol home, és un exemplar d’homo de grans dimensions i entrada edat, amb poca roba al damunt i encara menys cabell al cap. Probablement té una vida, vull dir: una família, una feina de corbata, un gos i una mare que va a veure els diumenges amb els nens; però ara mateix és un home de gimnàs. Darrere sempre el company per ajudar-lo, en cas que li caigui una pesa o hagi de precisar la seva força perquè ha quedat esgotat. Sembla una màquina de tortura medieval, en comptes d’un aparell per exercitar els bíceps, i de fet l’home fa crits, per un segon pateixo per la seva integritat però a l’hora  observo que estar orgullós del treball que fa, el company el ratifica fent-li un toc a l’esquena i un somriure.

Començo a sentir cert esgotament físic i se m’ha desdibuixat la situació totalment: un homo pelut amb una llança a la mà acaba de fer un gran esforç per caçar un  exemplar que  donarà  a la tribu un festival de proteïnes. L’home fa un crit, mentre clava la llança, està esgotat però somriu: –Caram, quin tiberi ens “fotarem”! El seu company de caça el mira orgullós amb un somriure i amb un toc a l’esquena el felicita. Tornen a la cova amb la presa a l’esquena. Allà, les dones no tan sols cuiden les cries sinó que recullen un grapat d’herbes comestibles per acompanyar la caça i tornen del riu carregades d’aigua. Mirant cap a l’horitzó veuen venir els mascles ben carregats d’una pressa a l’esquena, els nens corren a veure com aquells dos homes han aconseguit tant bon dinar!

Sento un soroll tot femení i de cop torno de la cova al gimnàs: un seguit de dones surten del vestuari, han acabat de dutxar-se, pentinar-se, maquillar-se i altres  tècniques de xapa i pintura (el que s’ha de fer per mantenir l’atenció del mascle té un preu molt alt!) entre rialles s’acomiaden fins l’endemà. Els homes de la màquina de tortura medieval se les miren, és una situació que em produeix una vergonya terrible, així que bec un glop d’aigua i intento no captar el comentari que es fan els dos mascles.

Pippppppppp. La meva el•líptica ha dit prou. Cent calories i una bona estona d’observació participant. Un minut per la recuperació, uns estiraments i cap a la dutxa.

Mentre em dutxo penso amb la importància que té moure’s, el treball cardiovascular és importantíssim per a la salut, em convenço que s’ha de fer esport. Abans en comptes d’aixecar una pesa caçàvem o aguantàvem el pes constant d’un nadó al braç, caminàvem llargues distàncies en sòls desiguals per aconseguir aigua, i corríem quan un animal depredador ens perseguia, -ja veus si corríem!-. Molt pocs de nosaltres fem prou despesa calòrica a la feina, com per permetre’ns no fer una estona d’esport.  Molts esteu enganxats a corre pel Passeig de mar (nevi, plogui o faci sol!), altres a fer pàdel, a fer spining, a agafar la bici el cap de setmana o a fer batuka. Altres no li trobem la gràcia a res, i aquí m’incloc jo. Tot i això ens hem de moure, fem-ho per les nostres artèries, per baixar el colesterol, per fer una activitat diferent a l’habitual, per poder comprar quelcom al Decathlon o per l’operació bikini! Això si, entre la vigorèxia i el sedentarisme sempre hem de trobar el punt mitjà, com ens recomanava Aristòtil. I no oblideu que també cal cultivar la ment. Aixequeu la pesa però també la cella!

La meva condició de dona fa que quan arribi el bon temps vulgui perdre pes, no sóc de platja, així que no crec que sigui per posar-me el bikini, sinó alguna cosa inherent en la femella occidental que caldria estudiar, encara que probablement tingui relació amb la frase més famosa de la història: Ja és primavera en el Corte-inglés! Així que, a posar-se les piles!

Una amanida que no cau en els tòpics, baixa en greixos però alta en originalitat. La dedico a la Silvia i la Montse, infermeres incansables!

És ideal per: a TOTHOM. Consumiu fruita i verdura cada dia i tota la que pugueu, és una de les claus de la salut. Les maduixes són de temporada i porten molta quantitat de vitamina C, més que la taronja, però menys que el Kiwi. D’altra banda, barrejant diferents tips de fulla en una amanida intensifiqueu el gust i també les vitamines. Els canonges aporten més vitamina B i C que l’enciam.


Ingredients:
-1 enciam de roure, ruca, canonges...
-5 Maduixes
-Formatge fresc sense greixos
-Nous
-Oli i vinagre balsàmic de Mòdena.

1.Rentem l’enciam i les maduixes.
2.Tallem les maduixes i el formatge a daus o a làmines.
3.Disposem l’enciam en una plata i l’amanim amb oli i sal.
4.Posem al damunt de l’enciam les maduixes, el formatge i les nous.
5.Amanim amb el vinagre de Mòdena.


Dels errors també s’aprèn:
-Les amanides de bossa són les que porten més pesticides, eviteu-les si podeu.
-Podeu substituir el formatge al vostre gust, el de cabra queda impressionant!

3 comentaris:

  1. EIII AQUÍ ESTÀ LA REINA DE LES AMIDES I L'SPINNING...JA LA PROVARÉ, TÉ MOLT BONA PINTA!!!!!

    ResponElimina
  2. Espero que la gaudeixis Cristina! Un petonàs "spinera"!!!!!

    ResponElimina
  3. Eiiiiiii quina pinta!
    Merci per la dedicatoria!!!
    Un peto!!!

    ResponElimina